Quan el caliu de la seva darrera obra “Fitz Roy” encara és encès, Sergi Belbel torna als escenaris. I en aquest cas, amb doble tasca: autor i director.
El terrassenc, de fet, està fent temporada d’estiu al teatre Romea amb “Lali Symon”. L’obra forma part del Grec de Barcelona, el gran festival estiuenc de la capital (que enguany precisament es va inaugurar amb la funció de Gravity & Other Myths, la companyia que els dies previs va assajar al Condicionament Terrassenc, convidada per Tub d’Assaig).
“Lali Symon”, que encara estarà en cartell al Teatre Romea del Raval barceloní fins al 30 de juliol, Emma Vilarasau fa un “tour de force” interpretatiu, en aquest tribut a l’ofici de monologuista.
Vilarasau, de fet, barreja comèdia i tragèdia. L’obra fa reflexions entre línies, com ara si realment coneixem les grans estrelles o si els nostres ídols es mostren tal com són.
El personatge de Lali, de fet, no és exactament una actriu, sinó més aviat una comedianta. I encara més concretament, una monologuista. Els seus xous, divertits, irònics, i també punyents, delecten els espectadors. Fet que porta el públic a demanar-se si és igual a dins com fora de l’escenari.
D’aquesta manera es pot veure que, quan s’apaguen els focus i ella abandona l’espai “públic” dels seus monòlegs, es transforma en una altra persona.
Belbel va escriure el guió en temps pandèmics. Segons ha explicat, va arrencar de la necessitat de la mateixa Vilarasau de reflexionar d’un tema que està en auge: el poc temps que disposem, avui en dia, per tenir cura convenientment de la gent gran. A més a més, per a Belbel “Lali Symon” és “un homenatge als grans intèrprets més que al teatre.
Una nova obra que deixa sense respir un Belbel que ja va estrenar “Fitz Roy” tot just al febrer.