Cultura i Espectacles

El pop del segle XV

Dimecres arrenca la XVIa edició del festival Sons del Temps, amb el concert de la soprano Èlia Casanova i la vihuelista Belisana Ruiz a la Seu d’Ègara (20.30 hores). Conversem amb l’artista Casanova sobre el cançoner que interpretaran, el qual és part del “Renaixement espanyol” de finals de segle XV i XVI

Si Gurb aterrés avui a la Barcelona estiuenca de 2023, el marcià imaginat per Eduardo Mendoza no se sorprendria amb Marta Sánchez com ho feia a la cèlebre novel·la, sinó potser amb el trap dels The Tyets.

Cada generació té el seu estil musical, com abans es va portar el rock català, el mestissatge, la rumba catalana…

Però podíem anar molt més enrere. No pas una generació, sinó més aviat cinc segles. I ells també tindrien un estil musical propi (si bé també amb similituds).

És el viatge que emprenen avui la soprano Èlia Casanova i la vihuelista Belisana Ruiz, en el concert que oferiran a l’església de Santa Maria a partir de les 20.30 hores (entrades a 6 euros). Ho faran en el marc de la 16a edició del festival Sons del Temps, que s’inaugura aquest vespre i s’allargarà fins al 7 de setembre a edificis històrics i patrimonials de Terrassa.

No per casualitat, l’actuació d’avui no s’anomena “Cancionero”. I és que Casanova i Ruiz interpretaran peces d’“El Cancionero d’Elvas” (copiat entre 1560 i 1570) i “El Cancionero Musical de Palacio” (copiat entre 1505 i 1520).

Renaixement espanyol

“Pertanyen a una època de gran riquesa musical: el Renaixement espanyol”, explica Èlia Casanova.

D’alguna manera, són la banda sonora de les Corts, especialment “El Cancionero d’Elvas”. “Són cançons per ser sentides a cambres de palaus, d’amor a les Corts”, explica. D’aquí el concepte d’“amor cortès”.

Pel que fa a “El Cancionero Musical de Palacio”, “són diversos romanços, així com temàtiques com la pèrdua de Granada, en una mena d’adoctrinament pel ‘vulgo’”, expressa Casanova.

De fet, aquesta música era “bastant popular”, diu la soprano, “amb temàtiques molt del poble”. Amorosos, religiosos, festius, cavallerescos, satírics, pastorals, burlescs, polítics, històrics, etc.

Tant és així que fa pensar que els grans temes de la humanitat potser no han canviat en excés, al llarg dels darrers cinc segles. “Em sembla que podria ser el pop d’avui en dia. Parlen dels mateixos temes recurrents: l’amor, la política…”, explica.

Tot i que per la (poca) potència instrumental, potser el paral·lelisme seria més adequat amb un cantautor. “La vihuela és molt harmònica, però sona molt baix, perquè és un instrument fet per a espais petits, amb poca gent”, explica. De fet, les habitacions palatina eren espais amb molta reverberació, d’aquí el tipus d’eina musical.

Així que, avui en dia, és un instrument que en el segle XXI podria assimilar-se més a la tasca d’un cantautor, més que al pop.

La viola de mà, de fet, és l’instrument més popular del moment, que havia guanyat pes destronat el llaüt. “Ambdós convivien, fins a l’expulsió dels àrabs, quan es considera que el llaüt està associat a la religió musulmana i la vihuela guanya presència”, explica la soprano.

“Do it yourself”

El Sons del Temps continua dijous, amb un taller infantil “Música i Modernisme”. Es tracta d’un taller de construcció d’instruments, que tindrà lloc a la Casa Alegre de Sagrera a partir de les 18 hores.

Bet Gómez, Carlota Obradors, Raúl Martínez i Pol Termens són els talleristes d’una activitat gratuïta i adreçada a la canalla d’entre 3 i 10 anys.

El pop del segle XV
To Top