Cultura i Espectacles

I que la Rasa sigui el Paral·lel terrassenc

La programació teatral d’octubre a desembre no té res a envejar a la cartellera dels teatre barcelonins

Com si fos la gran avinguda teatral i d’oci nocturn que un dia fou el Paral·lel barceloní. El carrer de la Rasa aspira aquesta tardor a equiparar-se amb el que un dia fos epicentre dels teatres de Barcelona. A una banda, el Teatre Alegria. A l’altra, el Teatre Principal.

I entre tots dos, una programació teatral que inclou actors de l’star system català i espanyol com Pere Arquillué i Núria Espert i directors com Mario Gas.

També tòtems de l’escena catalana, com la companyia Laperla 29; dramaturgs com Josep Maria Miró i Jordi Galcerán i directors com Xavier Albertí i Sergi Belbel. I la ja cada cop menys emergent (i més consolidada) companyia La Calòrica.

“Sense dubte hi ha grans figures de l’escena del país”, explica Rosa Boladeras, regidora de Cultura. “I també una gran presència de terrassencs, com ara Pere Arquillué, Sergi Belbel, Òscar Muñoz, Txell Miras i Jordi Palet”, afegeix, acompanyada del tècnic d’arts escèniques Gabriel Sicilia.

Gabriel Sicilia i Rosa Boladeras, durant la presentació al Teatre Alegria / NÚRIA TORRENS

Les funcions tindran lloc entre octubre, novembre i desembre; un cop el pols urbà recupera el seu batec després d’estiu i el públic normalitza la seva assistència a esdeveniments culturals. De fet, les entrades ja estan a la venda i algunes obres (com Fritzroy) ja estan a punt d’exhaurir l’aforament.

Entre les novetats d’aquest segon semestre del 2023 es troba la creació d’un servei gratuït de canguratge, que funcionarà cada obra de la temporada (sempre que hi hagi reserva prèvia, 72 hores abans). “Volem garantir veritablement l’accés a la cultura”, enraona Boladeras. Així mateix, els menors de 25 anys tindran un descompte del 50% en el preu de totes les entrades.

1×1

Encetarà la temporada El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, el monòleg pel qual Pere Arquillué ha estat premiat amb el premi de la Crítica catalana aquest 2023. El text és de Josep Maria Miró, icona de la generació de dramaturgs catalans que van alterar les sensibilitats i enfocaments del teatre català fa una dècada.

Seguirà Instruccions per fer-se feixista. “S’ha treballat molt la intencionalitat de la temporada”, matisa la regidora de Cultura, sense que calgui massa llegir entre línies.

A continuació vindrà Els ulls de l’etern germà, de Laperla29, companyia capitanejada per Oriol Broggi, qui en aquesta obra compta amb l’actor terrassenc Òscar Muñoz.

La següent proposta és Els Ocells, de La Calòrica. “El servei de Cultura ha batallat molt per portar-los”, diu la regidora, sobre una companyia què -qual equip esportiu- ha generat la seva pròpia afició: un conjunt de persones que anirà a cegues a veure qualsevol obra seva, doncs hi connecten de ple (per motiu generacional, artística…). Si sou del club de fans, apunteu-vos el 20 de setembre a l’agenda: estrenen nova obra –Le Congrès ne marche pas -al Teatre Lliure de Gràcia.

Arriben més tard dues tòtems del teatre català de les darreres dècades: les actrius Núria Espert i Vicky Peña a la isla del aire (dirigides per mario Gas).

A continuació arriba l’autor català més taquiller del món contemporani: Jordi Galcerán. Escriu Fritzroy, en el que sembla un guió massa convencionalista en el seu recorregut. El dirigeix el terrassenc Sergi Belbel.

De la programació familiar destacan la companyia terrassenca De Paper, amb el seu Miranius. L’aventura d’habitar el món (8 d’octubre). Hi conflueix la dramatúrgia de Jordi Palet i el vestuari de la dissenyadora Txell Miras, ambdós de la pedrera terrassenca.

També ens visita la companyia sabadellenca Engruna Teatre, amb Univers (26 de novembre), en doble funció de matí i tarda.

“Divendres faves tendres”

A més a més, estrenen el cicle “Divendres faves tendres”, en el qual les joves terrassenques Maria Rodríguez i Mercè Borràs (a través del projecte Stalkers) han programat tres espectacles sengles vespres de divendres.

Són aptes per totes les edats, malgrat que orientat des de la mirada juvenil), que acabaran amb sessions de DJ i sinergia al “foyer” del Principal.

I que la Rasa sigui el Paral·lel terrassenc
To Top