Cultura i Espectacles

I tu, a quin bar anaves?

El festival Moguda Rock 80s es tanca avui amb una festa al bar Klandestí (22.30 hores), que retrà homenatge a la sala de concerts Tangaroa i tots els bars dels anys 80 d’ambient rocker

El festival Moguda Rock Terrassa 80s s’acaba. Després d’haver-se presentat el 13 de març, ha anat omplint durant tres mesos la programació cultural de la ciutat a cop d’exposicions, concerts i xerrades.

Precisament com a cirereta, aquest dissabte tancaran el festival amb una festa al bar Klandestí (Camí Fondo, 37). Però no serà tan sols un festa, sinó que servirà per fer una darrera (nostàlgica) reivindicació: la dels bars, tavernes, sales de concerts i discoteques de la nit terrassenca dels anys 80.

La seva importancia era vital, ja que depenent del tipus de música que cadascú escoltava, la tribu urbana amb la que sovintejava o els horaris amb els que es movia… Llavors tenia un local de referència.

El públic a un concert de la banda Piernas Locas a Terrassa

Oficialment, la protagonista serà la sala Tangaroa Privat. En una primera fase es trobava a l’Avinguda Jacquard (on avui dia està la galeria de baixos comercials), que llavors era una zona semi-industrial. Tot un clàssic d’altes hores de la nit, així com de sortir del bar quan ja clarejava i fins i tot es podia veure el sol. Un local petit i sempre ple, com a una capsa de sardines, que els dijous tenia visita dels estudiants de l’Escola d’òptica.

Posteriorment, en una segiona etapa, traslladen el Tangaroa prop de l’AEG, i gràcies a un espai molt més gran s’hi comencen a fer concerts”, explica Xavier Corral, un dels impulsors del festival Moguda Rock 80s.

Altres bars d’aquell temps encara resisteixen, com és el cas del Reina Victòria. “Era un bar molt diferent als altres i tot i que era sala de concerts en sí mateix, hi havien fet alguns concerts”, explica Corral, qui llavors (i fins ara) era membre d’Esquizofrènia.

Un altre bar que encara aguanta és el Sommelier, a Sant Pere Nord, que igual que “el Reina”, també són els baixos d’una casa. A l’exterior encara es pot veure el logo, dissenyat per Octavi Intente, simbolitzant un escolanet.

I un tercer resistent, d’aquell temps: l’Infierno, ambientat en música heavy metal (a les Arenes). D’altres, en canvi, van desaparèixer fa molt. Com el Barro (prop del mercat del Triomf), amb música molt moderna i ballable: “Punxaven l’electrònica d’aquell temps”, diu Corral.

Un altra sala mítica era La Nau (prop de l’Arxiu Comarcal). “Allà es feien els intercanvis amb els grups anglesos”, apunta. “Tot i que la que va ser més coneguda va ser la Babel 13. Era molt gran i s’hi feien molts de concerts. Va ser referent a la comarca. Bé, és que fins i tot venia gent de tota Barcelona!”, explica.

A l’Abat Marcet hi estava també el Tramuntana i al carrer Torrella el bar La Frontera (que després va tenir botiga de roba d’estil de rock). El Fontanals, la Greixonera, discoteques com el Gran Casino (l’actual Abacus), concerts al Casino del Comerç, pubs amb yukebox com L’àncora, la Neon (actual sala Fred Astaire) el pub sa barraca, en el que Esquizofrènia actuava un cop al mes…

“Ah, i no ens podem deixar el Blue Tavern, al costat de l’antic escorxador i vora la via del tren!”, diu Corral. Una llista interminable. Cadascú te el seu mapa sentimental. I tu, a quin bar anaves?

Futbolins i billars

“Un valor afegit que podien tenir els locals i de vital importància era tenir un bon futbolí, i no era suficient en tenir-lo, havia d’estar en perfectes condicions de manteniment per a què la inacabable cua de piques entre parelles d’addictes al futbolí feia les sessions memorables, tot i que eren imprescindibles les birres per l’esforç en les partides i portar monedes soltes per posar-les al cap del futbolí al costat del cendrer (que sempre estava ple de cendres i burilles)”, rememoren en aquesta reivindicació del que va ser l’oci nocturn dels anys 80.

Val a dir què a banda de l’activitat indoor, també havia molta activitat a l’exterior. “La música rock estava de moda i a poc que es volgués fer alguna cosa, era relativament fàcil tirar endavant”, explica Corral. Recorda, per exemple, l’impuls del Consell de Joves i de la Casa Baumann. I del primer Moguda Rock, recorda l’ajuda del pintor Floreal Soriguera (vinculat a l’AVV de Ca n’Aurell) per accedir a actuar a l’amfiteatre del parc de Sant Jordi (on finalment s’hi van ajuntar 900 espectadors).

De tribus urbanes i drogues

Avui se celebra l’últim col·loqui organitzat en el marc de la Moguda Rock Terrassa 80s. Tindrà lloc a la sala d’actes de la Masia Freixa de Terrassa i estarà dedicat a “Rock, drogues i tribus urbanes a la Terrassa dels 80”.

Comptarà amb la reflexió de veus com la del periodista Jordi Estapé, José Ridaura (especialment sobre el món rockabilly, l’artista urbà Vicenç Ferreres (des de la vessant punk-rock) i Xavier Corral, qui moderadorà versarà especialment entorn de les drogues i les tribus urbanes.

I tu, a quin bar anaves?
To Top