No és pas una ruleta russa, ja que el cineasta sap en quina posició té la bala dins el tambor del revòlver. És més aviat que només li queda una bala. I l’ha d’aprofitar al 100%: tot o res.
Aquest és el perfum del “One Shot Festival”, que organitza el Coro Vell. Un concurs de curtmetratges, però amb una condició “sine qua non”: han d’estar rodats en pla seqüència. O sigui, sense aturades ni edició posterior, és a dir, la càmera no deixa de rodar fins que el cineasta vulgui que arribi el “The End”.
Jordi Escursell, president de la secció de Cinema del Coro Vell, explica que ja han rebut 430 curtmetratges per participar en el festival. I això que encara falten cinc mesos fins que tingui lloc, del 20 al 25 de novembre. La data límit per presentar els curtmetratges acaba el 25 de setembre. Serà llavors quan es comptabilitzin el nombre total de participants, però s’espera superar els quasi dos mil curtmetratges rebuts en l’edició de 2022.
Des de 2020
De fet, el director del festival es mostra satisfet dels preparatoris de l’edició d’enguany, però aprofita la trobada amb la premsa per fer una crida a la participació de projectes locals. “Rebem un gran nombre de curtmetratges des de l’estranger. De fet, l’any passat vam tenir propostes de 110 països diferents”, explica Escursell. “Però, per contra, el festival no rep tants de participants de Terrassa ni Catalunya en general”, enraona.
De fet, el festival ja es considera “consolidat” a nivell internacional. Enguany celebra la seva 4a edició, però aquesta “jovenalla” és un xic enganyosa. I és que abans rebatejar-se com a “One Shot” des de l’any 2020, el festival ja existia. Es deia “Pla seqüència” i es van celebrar nou edicions, a partir de l’any 2004. Després d’una aturada per prendre forces, encetava una segona etapa ja amb el nom actual.
Els organitzadors, al Coro Vell / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tota manera, encara es pot anar una passa més enrere. “El festival és hereu del certamen El Rotllo, que van organitzar durant 40 edicions al Coro Vell”, explica, tirant de records, el mateix Escursell.
En Super-8
Eren temps en què es rodava amb Super-8. “D’aquí el nom del rotllo, que era la bobina de la càmera; o sigui, una pel·lícula de fotografia que durava 3 minuts i 30 segons”, detalla Escursell.
I d’aquí la bala de plata, la bala única, la bala que es guarda per gastar amb l’horitzó assegurat. Cada cop que arrencaves una pel·lícula, no hi havia marxa enrere. “De fet, els concursants ens entregaven els rotllos perquè nosaltres mateixos els reveléssim, de forma que ells ni tan sols sabien com havia quedat el que havien rodat”, explica Escursell.
“De fet, no veien la seva pel·lícula fins que la projectàvem durant el festival”, afegeix. Quan diferent de la digitalització d’avui en dia, en què podem fer-nos 15 “selfies” i repassar-les tranquil·lament abans de triar aquella en què més guapos sortim… I penjar-la a Instagram!
Tanmateix, la inexorable desaparició d’empreses que revelessin els “rotllos” va fer què, l’any 2004, celebressin la darrera edició. També en feien, però, el primer festival Pla Seqüència.
Totes les projeccions dels films finalistes seran amb entrada lliure. També serà gratuïta l’entrega de premis. A més, l’acte de cloenda serà emès en “streaming” a tot el món, donat l’elevat percentatge de propostes des de l’estranger.
