Es va estrenar el passat mes de febrer a la sala Villarroel de Barcelona i, des de llavors, l’èxit l’ha perseguit per tot panorama del teatre de Catalunya. Ara aterra a Terrassa, més en concret, a LaFACT Cultural, aquest divendres, a partir de les 21 hores. “L’oreneta”, una peça de l’autor Guillem Clua de 85 minuts de durada, permetrà veure les interpretacions de dos artistes de reconeguda trajectòria, com és el cas d’Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.
Sota la direcció de Josep Maria Mestres, l’espectador podrà seguir la història de la senyora Amèlia, una professora de cant que rep a casa seva a un jove que busca una millora en la seva tècnica vocal, per tal de cantar de la manera més adequada en el memorial de la seva mare, que ha mort no fa gaire. Aquest argument obre la porta a una cançó, “L’oreneta”, que es descobrirà que té un significat especial per a tots dos protagonistes.
Balduz defineix aquesta obra com “un cant a l’empatia” i també assegura que es tracta d’una història “molt potent”. A “L’oreneta”, afegeix, “es barregen dues persones de generacions molt diferents i que estan vinculades per un mateix tema i amb emocions molt fortes”.
Sobre si és molt diferent actuar en una obra en què només hi ha dos personatges a fer-ho en una en què en surtin més, l’actor comenta que “el teatre, al final, és teatre, però quan tens una història d’aquestes característiques és molt particular perquè és una escena com una hora i mitja, en què estem els dos sense parar de parlar”. D’alguna manera, apunta, “et refugies molt més en l’altre que en cap altra cosa i només tens el text i la companya i això li dona un component de diferència que, a la vegada, és molt plaent”.
És un luxe
Balduz i Vilarasau ja havien treballat plegats, per exemple a la sèrie de TV3 “Ventdelplà”, i l’actor originari de Vilanova i la Geltrú, té molt clar que coincidir amb aquesta reconeguda actriu a un escenari “és un luxe”, sobretot perquè, “a part de ser molt bona, que està contrastat, és una persona totalment generosa i només sap treballar des de la generositat i això és un gaudi enorme, perquè quan tens algú que dona, dona i dona, és un plaer i et converteix generós a tu”.
La cançó “L’oreneta”, que dona nom a l’obra, “és una cosa de la trama i no ens implica una gran repercussió. Uneix als dos personatges i el motiu pel qual es troben i desencadena la història”. L’obra és un drama com a estructura, “molt gustós”, amb algunes pinzellades de comèdia, assegura Balduz.
Clua, amb aquest treball, continua consolidant la seva carrera com a autor. Els seus textos estan guanyant pes en el món teatral, com “La pell amb flames”, del 2005, “Smiley. Una història d’amor”, de l’any 2012, “73 raons per deixar-te”, del 2015, o “justícia”, del 2019. Tot plegat, afegit a les seves aportacions al món del cinema i la televisió.
Aquesta obra, “L’oreneta”, s’ha estrenat ja a 15 països diferents i ha rebut cinc Premis Butaca, concretament al millor muntatge teatral, a la millor direcció, a la millor actriu, al millor actor i al millor text. “Rebre un premi sempre és agradable. És una cosa amb la qual no comptes i és com un regal”, manifesta Balduz.
L’actor, sobre el fet que s’hagi estrenat a tants països, assenyala que no li estranya gens, ja que “parla de coses molt universals, de la culpa, de la pèrdua i de l’empatia i com entendre’ns”.
