Què és la Casa Alegre de Sagrera? Un museu de pintura? O una casa museïtzada? Probablement ambdues alhora. Tanmateix, una ampliació de l’equipament (incorporant un edifici annex que ja és propietat municipal) podria permetre una reconversió: més sensació de llar a la casa, més exposició a la nova planta.
O sigui, l’objectiu és potenciar l’aspecte d’habitatge tradicional de la Casa Alegre de Sagrera. Tal com explica la directora del Museu de Terrassa, Gemma Ramos, implicaria una reconfiguració de la planta superior. De fet, algunes habitacions que actualment són petites sales expositives de pintura, recuperarien la seva aparença de dormitori.
Per tant, es reconstruiria la seva estètica amb llits d’època i tota mena de mobiliari. El Museu de Terrassa no compta amb els llits originals de la Casa Alegre de Sagrera, però sí amb altres llits de finals de segle XIX i principis del XX, gràcies a una compra de fons històric de la Diputació.
Magatzem
A més, i tal com es preveu a l’esborrany del nou Plau de Museus, es pretén obrir al públic la segona planta de la casa. Actualment, serveix com a magatzem del museu, on es guarden peces històriques de propietat municipal. Tanmateix, l’objectiu és que també sigui condicionada.
Dormitori al Museu d’Art de Sabadell, que representa allò que es preten fer a Terrassa / DT
Aquesta segona planta és coneguda com el pis Fontanals, on vivia una de les filles de Joaquim Sagrera amb el seu marit Fontanals. De fet, l’edifici pertanyia a la família Alegre de Sagrera, però anys més tard s’emparenta amb la nissaga industrial dels Fontanals. La casa destaca pel seu estil modernista de 1911, quan es reforma de la mà del disseny de l’arquitecte Melcior Vinyals Muñoz. Prèviament, era una casa noucentista, sense forma d’U, del segle XIX.
El “pis Fontanals”
Per arribar al pis Fontanals existeixen unes escales de marbre (avui no visibles al públic). Tota manera, també s’estudia fer obra estructural per introduir un ascensor i fer tot el conjunt accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Aquesta maniobra passa per la segona gran pota del projecte de reconversió, que és la conversió dels pisos de lloguer de l’ala dreta en un espai d’art. De fet, l’ampliació passa per incorporar l’edifici adjacent, a l’ala dreta de la casa, que ja és “per se” de propietat pública. Estem parlant de la façana de la botiga Argemí Culell.
Actualment, aquest edifici es troba en un estat de quasi desús. De fet, tan sols s’aprofita l’aparador de carrer, on actualment hi ha una exposició de joguines antigues (en l’antiga botiga de joguines Maria Argemí Culell).
Tanmateix, tant el primer com el segon pis es troben en desús ara. El nou Pla de Museus preveu la seva adaptació com a espais museístics (que podria ser de mostres pictòriques tant temporals com permanent).
Fins a l’any 2030
El Pla de Museus xifra el cost de les obres en un pressupost de 2.665.500 euros. Sent una partida de diners tan elevada, i conscients de l’escassa inversió que rep el Museu de Terrassa, s’ha consignat un període d’execució de dos mandats (amb una previsió d’execució vora l’any 2029-2030).
