Penadès associa els oposats: el que l’interessa depèn més aviat de la relació entre elements”, diu el filosof François Noudelmann. “De la transformació que pateix cada un dels oposats en els seus contactes”, vaja.
Recorda la idea del deixar-se interpel·lar (i a la vegada ser afectat), que la barcelonina Marina Garcès defensa en la seva línia filosòfica.
I sabent que existim també sota la mirada de l’altre, ens reconstituïm. Així sembla que construeixi la seva obra matèrica i informalista. Una mostra d’elles es pot veure a partir de demà, dijous, a Terrassa. Concretament, a les sales 3 i 4 de LaFACT Cultural.
Es tracta de l’exposició “Agustí Penadès i la violència dels oposats”, i es podrà veure fins al 29 de juliol ( en horari de 16 a 21 hores).
La mostra inclou una vintena de peces de mig i gran format, on s’aprecia la transformació de les seves teles ( majoritàriament de pintura acrílica), que contrasten amb l’ús de materials i textures com la fusta, el carbó i teles de roba. L’exposició també aporta una desena d’escultures, on juga amb la transformació de la matèria.
Sant Fruitós del Bages
Agustí Penadès va néixer a Manel (València) l’any 1935. Es va traslladar a Catalunya als 20 anys. La seva trajectòria artística es desenvolupa després de molts anys exercint de fuster, ofici que li aportarà coneixements imprescindibles per realitzar obres escultòriques. Ben entrada la quarantena, decideix fer un tomb a la seva vida i dedicar- se exclusivament al món de l’art.
Penadès comença a experimentar amb la pintura i ja és a la dècada dels setanta quan s’inicia en l’escultura, fet que li valdrà nombroses distincions en certàmens com ara la Diputació de Tarragona (1976 i 1978) o la Diputació de Girona (1997).
Actualment viu i treballa a Sant Fruitós de Bages, i les seves obres formen part de col·leccions privades, públiques, galeries, centres d’art, museus i fundacions.
No pas un monjo
El filosof François Noudelmann, al seu assaig pel programa de sala, comparava Penadès amb l’àmbit litúrgic contemplatiu. “Alguns monjos troben la seva espiritualitat en la contemplació del cel pur. Agustí Penadès es confronta al món de la matèria i hi exerceix la seva recerca espiritual”, explica.
I afegeix: “Agustí Penadès transforma la metafísica del gest en una plàstica dels oposats. Resultaria senzill trobar a les seves teles un expressionisme gestual, heretat del dualisme occidental: la pasta està disposada perquè s’hi expressi un moviment”.
A parer del filòsof francès, expert en l’obra de Penadès, els magmes espessos que deixa el pintor estan creuats per una força que té com a elements la penetració, la petjada, la voluntat. “Aquesta virilitat alhora dibuixada i alliberada és testimoni d’una energia sexual d’apropiació en la mateixa superfície del quadre. L’erecció del gest s’imprimeix en vols verticals o amb impulsos multidireccionals”.
En tot cas, un recorregut per la seva obra des del principi permet comprendre la importància d’aquesta matèria orgànica. “Els grafismes hi giren menys per afirmar un gest que per deixar veure grans, laves, remolins, colors. Els amorfismes, les entropies s’associen amb els gestos i les estructures. Penadès els manté junts, en una tensió recíproca i metamòrfica”.
