“La trena”
Dissabte, 20 de maig. Teatre Principal de Terrassa
Intèrprets: Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i Carlota Olcina
Dues funcions i ple de gom a gom. El Teatre Principal de Terrassa va reviure l’èxit de la representació teatral “La trena”, títol homònim de la novel·la de l’autora francesa Laetitia Colombani. L’obra literària, que té com a protagonistes tres dones de continents diferents, es va publicar l’any 2017 i va despuntar de seguida com un dels fenòmens literaris al seu país i a l’estranger. En dos anys havia aconseguit vendre un milió d’exemplars, rebre nombrosos premis i arribar a 17 països en més de 30 idiomes.
“Les noies de Moussbank Road”, les actrius Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, van fer-ne lectura del “best-seller” en la pandèmia, van quedar atrapades i van decidir fer-ne la versió teatral que van estrenar el setembre passat al Teatre Goya de Barcelona i ara, en aquest 2023, fan la gira per Catalunya.
L’obra teatral sobre la novel·la de Colombani triomfa també dalt de l’escenari. Tant és així, que la producció de La Perla 29 retornarà el febrer de 2024 durant tres setmanes per donar una segona oportunitat als espectadors, moltíssimes d’ells lectors amb ulls de dona.
“La trena” (un llibre també amb moltes reserves a les biblioteques de la ciutat) té mirada femenina. És la història de tres dones que viuen en països allunyats. Són la Smita (Marta Marco) que lluita pel futur de la seva filla en una Índia que separa per castes; la Giulia (Carlota Olcina) que afronta la fallida del seu taller familiar a Sicília i la Sarah (Cristina Genebat) que veu amenaçada la seva carrera com a advocada al Quebec per un càncer de mama.
L’elenc de “La trena” / DAVID RUANO
No es coneixen, però tenen en comú que totes elles lluiten per trencar les barreres familiars i socials imposades, i tirar endavant les seves il·lusions i desigs. Són dones perseverants, constants, resistents; capaces de rebel·lar-se contra el destí imposat malgrat les adversitats que els toca viure. Aquestes dones, separades per milions de quilòmetres, no es trobaran mai físicament però acabaran, sense saber-ho, formant part d’una mateixa trena, d’una trena de cabells.
“La trena” interpel·la a la dona, a la seva lluita personal per canviar les coses i no renunciar als seus anhels. I ho fa a través de tres mirades que res tenen a veure perquè les protagonistes han nascut i viuen en països distints on el nivell d’oportunitats és molt desigual. Països, com a l’Índia, on ser dona, com la Smita, podries ser condemnada de per vida a netejar la brutícia d’altri, mentre que al sud d’Itàlia, com la Giulia, podries obrir un taller artesanal i guanyar-te la vida, i al Canadà podries esdevenir una advocada de prestigi.
La representació teatral de “La trena” va complaure i molt per la història que s’explica, però sobretot com s’explica. Les tres actrius, Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina, amb la narració de Clara Segura, fan una interpretació excel·lent. Les tres són les protagonistes, però, a la vegada, es desdoblen en altres personatges secundaris. Totes s’impliquen fins al fons amb molta complicitat i naturalitat. Marco, Olcina i Genebat van demostrar que són capaces d’afrontar registres dramàtics matisats amb molta sensibilitat.
Totes tres superen amb nota alta un treball molt exigent proposat per Clara Segura que no deixa ni pausa ni respir. I gairebé, m’atreveixo a dir, que el seu treball dramàtic enalteix el relat de la novel·la “La trena”, la primera escrita per l’autora francesa i que segueix triomfant arreu. Un relat del qual considero que el plantejament és bo, però li manca més contingut i profunditat per fer-la més punyent i captivadora. Afegir, per últim, l’encert de l’escenografia minimalista que es recolza amb uns bancs, que va modulant segons viatgem al lloc de les protagonistes a través d’una projecció audiovisual força impactant.
