Van omplir les barres dels bars i sales de música en els anys 80. Agafa’n un i quan l’acabis de llegir, dona-li a algú altre quan l’acabis. El fanzín.
Així era el seu esperit: Autogestionat. Do it yourself. No necessitaven del món editorial per llançar una revista, ni del periodisme per poder dir la seva. I és què, en aquella època prèvia a la digitalització de la vida, els fanzines van jugar un paper democratitzador en la difusió del que cadascú pensava.
Una bona mostra d’aquesta producció es pot veure a la mostra “Fan de fanzines”, a la Llibreria Cinta (carrer del Pes de la Palla). Organitzada en el marc del macroesdeveniment Moguda Rocks Anys 80, romandrà visitable fins al 17 de juny.
David Millán, un dels comissaris, explica que han bussejat a l’Arxiu Històric per recuperar aquests exemplars. I què tenen -a més a més- tots en comú? Tots ells estan editats a Terrassa. Es tracta de publicacions anomenades “Tony Tonic” (sobre còmic i dibuix animat), “Skratz” (de ciència ficció), “Cul de Sac”, “Trabajo y vigilancia”, “Escola de sirenes”… I “Conan”, impulsada per Pep G. Cendran.
“Ara bé, per si de cas, tot són fotocopies, no pas els originals”, explica Millán. “Però també és cert que fotocopiar unes publicacions que en si mateix ja eren fotocòpies, té el seu simbolisme”, afegeix.
“També hi ha incunables de l’època, pòsters de les activitats que es feien i molta passió, col·loquis, música…”, afegeix Millán.
De fet, entre les curiositats es poden trobar un pòster promocional de Cap de Trons signat pels músics; el cartell d’un concert de Código Neurótico, en el que també actuaven els grups Barricada i MCD (de l’anomenat “Rock Radical Vasco”); un cartell de la Diada de l’Onze de Setembre amb concerts de rock i el míting del senador d’Herri Batasuna J.L.Álvarez Txillardegi; cartells del festival local “Una hora de rock after-tèxtil”; el cicle “Interferències” (que era la programació estable de rock de 1989) amb concerts a La Nau (al carrer Baldric), etc.
El periodista Santi Palos, veterà cronista cultural del Diari de Terrassa, explica al full volant de la mostra: “Història oblidada? No pas del tot. Perviu un record nebulós”. fet pel qual creu que la mostra fa justícia en recordar uns anys de gran efervescència cultural. “La ‘Moguda’ de terrassa certament va existir”, diu. I va existir, apunta, en un moment molt concret de la història -humana-: “Els anys vuitanta són els darrers d’abans de la revolució informàtica i tecnològica convertís la ciència ficció en realitat”.
Terrassa, capital
El fet que tota la producció provingui de la ciutat fa de Terrassa un dels feus d’aquesta corrent socio-artística.
El mateix comissari Xavier Corral sostenia durant en presentació de la mostra: “Terrassa va ser capital del fanzín, fins i tot a nivell estatal”. I posava com a exemple: “El locutor Jesús Ordovás explicava sovint per la ràdio ‘Ha sortir un nou fazine a Terrassa”.
De fet, no és pas aquesta la primera exposició dedicada als fanzíns a la ciutat. L’any 2009 s’organitzada la mostra “Terrassa Territori Fanzine”.
La Terrassa “fanzinera”. La que es fotocopiava.