El missatge és clar: Arribarem on arribarem, però ho farem en català”. El raper Lildami exaltava les masses juvenils dissabte passat a Sitges, poc abans d’encetar la seva cançó “Catalano”. Justament, un tema on reivindica que ell rapeja en català (si bé “parlant com parlo amb el meu cosí”; o sigui amb castellanismes).
I va explicar, abans de passar a rapejar: “Sabeu què passa? Tios, amics i amigues, dona igual els temes que pengi, cada cop que penjo un nou tema, un nou vídeo, haig de rebre els putos comentaris de ‘está guapo, pero si lo hicieras en español llegarías a más gente’
El raper de Ca n’Aurell s’expressava així en el marc del festival Límbic, que organitza Òmnium Cultural des de l’edició inaugural de l’any passat -precisament- a Terrassa.
Aquest missatge de @Lildamiboi al #LímbicFestival… ✨✨✨ pic.twitter.com/2qAERDpG4X
— Festival Límbic (@Limbic_Festival) May 8, 2023
El discurs de Lildami cobra ple sentit en un moment en que el trap (i les músiques urbanes en general) s’ha situat en el punt de mira del debat sobre la supervivència del català. Per uns, són el referent que la llengua necessitava per semblar atractiva davant el s adolescents i joves. Per d’altres, la barreja idiomàtica (incloent expressions en castellà) és un degradació de la llengua. I els acusen (com s’ha acusat l’escriptora Andrea Genovart, recent premi Anagrama per “Consum preferent”) d’utilitzar una mena de neollengua que anomenen “catanyol”.
De fet, la baralla va esclatar a les xarxes socials a causa de les lletres The Tyets. “Coti”, “bailoteo”, “marujeo”, “solete”, “parkineo”… Són termes habituals a les seves lletres.
La Queency
Però davant les (poques) crítiques, van encarar-s’hi (moltes) defenses. Encara més des que han publicat “Coti x coti”, que es balla espontàniament -en format sardana- a les festes arreu del país.
La rapera terrassenca La Queency, per exemple, explica sobre el fet que se’ls exigeixi que siguin els nous salvadors del català. “Cadascú pot afegir missatge polític o compromís, hi és clar; però no és responsabilitat dels músics la supervivència del català”.
O sigui, que les polítiques lingüístiques les entomi la Generalitat.
Miki Núñez
Igualment, Miki Núñez es declara entusiasmat de la nova escena urbana catalana. “Trobo que s’està fent molt bé. I The Tyets son l’exemple perfecte. Ningú sabia ballar sardanes. I ara han aconseguit apropar la cultura popular a una cosa moderna. The Tyets són la nova Rosalia, perquè ella va fer el mateix amb el flamenco, a tot el món: unes versions entre flamenco i electrònica. Doncs The Tyets han fotut un reggaeton amb una sardana”.
Núñez, de fet, explica que és un debat habitual entre gent del sector musical, com el seu amic Lildami. “Ho parlo molt amb el Dami. La gent jove què escolta? Molt de reggaeton. Però ai! Què no hi ha reggaeton en català, ni trap trap, ni rap…Doncs pam! Ara sí!”, explica Núñez. “Estem aconseguint acostar la llengua i la cultura. Com? Moldejant-nos als gustos de la gent jove”, explica, com a fórmula -poc- secreta.
El presentador d’Eufòria remata: “Ep! Jo soc el primer que no ho faig, eh? Però és meravellós, és una fita brutal”.
Nuri Escudé
Efectivament, el món sardanista s’ha pres molt bé el single “Coti per coti”. Tant és així que han estrenat una sardana basada en la cançó. A Terrassa mateix, es va estrenar la setmana passada a les festes de la Santa Creu de Ca n’Aurell.
Ballada de Coti x coti a la santa Creu / DT
I amb èxit: La notícia al web de Diari de Terrassa és la més llegida del més de maig. Nuri Escudé, presidenta de la colla sardanista que la va ballar l’altre (Amunt i Crits), ho té clar: “Estem encantats. Aquesta cançó ha fet que es parli de sardana, que ja és un pas”.
I en el mig del debat sobre com fer atractiu el català entre els joves, la Generalitat recuperava la Queta. “Parla sense vergonya, parla el català. I si t’equivoques, torna a començar”.
La pregunta és: a la Queta també li va bé que parlis sense vergonya malgrat fotis algun castellanisme? Del que no hi ha dubte és que potser no és la seva responsabilitat, però els rapers són part de l’esperança.
De Bola de Drac a TikTok: ser atractius
Les dades de l’última Enquesta d’Usos Lingüístics certifiquen la davallada de l’ús social del català. S’alerta que cal frenar el procés de substitució, especialment elevat entre els infants, adolescents i joves. I és que avui dia els seus referents es troben en el món digital, on el castellà i l’anglès són hegemònics. D’aquí que percebin el castellà com a llengua de prestigi, mentre que l’ús social del català disminueix i queda identificat com a la llengua que parlen a classe. Si tota una generació va parlar amb Bola de Drac, caldrà que una altra el parli amb TikTok o el Twich que usuaris facin moure en català.
