La Nit dels Museus d’enguany està centrada, precisament, en la sostenibilitat. Des de l’art i la cultura, cap als objectius de preservar un món habitable.
Justament en aquesta línia, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa organitza una desfilada de moda sostenible amb les marques Imarit i MaryLee Couture. De fet faran una presentació de peces fetes amb consciència social i sostenible aquest dissabte, a partir de les 22 hores. Per la passarel·la desfilaran alumnes de l’IES Terrassa.
S’evidencia així la rellevància què, en la darrera dècada, ha assolit la reflexió sobre el món tèxtil i la seva alternativa sostenible. “Entre els joves, sobretot, cada cop s’aprecia més una consciència sobre allò que porten vestit”, explica Sílvia Carbonell, directora del Museu Tèxtil. “Nosaltres intentem ser difusors d’aquestes reflexions”, afegeix. I és que molt ha canviat el món tèxtil.
De fet, fins arribada la industrialització, es podria dir que tota roba era -en general- sostenible. “Les fibres potser venien d’indrets llunyans, per transport marítim, però es teixia aquí amb producció més aviat artesanal”, explica.
De fet, de les quasi 130.00 peces que arxiva el Museu a Terrassa, la major part són datades entre el segle I i el XX. El sorgiment de fibres artificials i sintètiques, el transport en avió, la gran producció en cadena, etc, són els elements que van canviant el paradigma. “La globalització fa que una peça hagi donat la volta el món, abans no la compris a la botiga”, enraona. I el comerç on-line, amb compres i possibilitats de devolucions, ha multiplicat el trànsit de furgonetes de distribució a les ciutats.
Ovelles d’alpaca
És en aquest context que van naixent emprenedories de roba sostenible, com ara Imarit. La seva fundadora, la salvadorenya Mayre Navarrete, explica el seu projecte amb llana provinent d’ovelles d’alpaca. “És una ovella amb menor impacte ambiental, ja que consumeixen menys aigua, depreden menys els sòls i són més productives”. La seva producció es troba als Andes, entre Bolívia, Perú i Argentina. Les filatures les treballen dones en situació de vulnerabilitat.
Tot i així, l’empresa està radicada a Catalunya, on es troba la segona línia de producció. “Aquí també hi ha un grup de dones treballadores, artesanes, que treballen amb filatura reciclada”, explica. De fet, el que fan es adquirir peces d’alpaca, que trituren i tornen a generar una nova filatura. I és que la reutilització i el reciclatge són dos dels eixos de la moda sostenible. També altres factors com no fer una sobreproducció. “Fem dissenys atemprals, no tenim moltes temporades cada any”, conclou.
La segona empresa que desfilarà és MaryLee Couture. MaryLee Gonzálvez explica que sempre li havia incomodat veure els armaris de les seves amigues plenes de peces de roba, sense estrenar i encara amb l’etiqueta penjada.
D’aquí que arrenqués el seu projecte de roba a mig camí entre el Prêt-à-porter i l’alta costura. “Volem fer una peça artesanal, però més assequible de preu”, explica. “Una manera de democratitzar l’accés a la roba, tot i que assumim que és més cara”, diu.
Per una banda, Gonzálvez posa en valor per pagar justament totes les hores de feina, I per l’altra, perquè és una peça única que durarà molts d’anys d’ús. Està per veure si el futur es fila a poc a poc.
Les iniciatives tèxtils sostenibles acostumen a fer venda on-line (i no tant a botigues físiques). Les trobareu (entre d’altres) a www.imarit.com i www.maryleecouture.com.