Ja n’hi ha prou músics que canten jazz en anglès –va pensar Maria Betriu–, com perquè ella també s’expressés en una llengua a la qual no li manquen els suports. “Ho fa tothom!”.
Així que va triar conscientment cantar en català, doncs. Però potser, prèviament, també ho havia decidit de manera inconscient. “Jo em sento més a gust cantant en català, sento millor la meva veu”, reconeix. Així que era la naturalitat el que li’n portava.
I és així com ha enregistrat els seus darrers discos: “Maria Betriu canta estàndards en català” (2015) i “Jazz en català” (2016), ambdós editats pel segell terrassenc Temps Record.
Dos discos que Betriu interpretarà parcialment aquest divendres, en el concert que oferirà a la Nova Jazz Cava. Estarà envoltada dels seus músics habituals, amb els quals conforma el quintet: Arnau Gil, Xavier Algans, Pep Coca i Adrià Font.
A més, a la cita de divendres també estrenarà noves adaptacions al català que ha realitzat, de temes ja coneguts en llengua anglesa. Es tracta de “Somriu” (“Smile”, en l’original) i “Amor bonic (“Beautiful love”).
El camí de Maria Betriu (Terrassa, 1949) estava destinat a transitar pel jazz. “A casa sempre escoltàvem jazz. Al meu pare li agradaven molt les grans orquestres i sovint anàvem a escoltar al Tete Montoliu”, recorda Betriu.
De forma que el jazz (i la música en general) han format part de la seva vida des de petita.
Amb 17 anys es va apuntar a solfeig, així com a classes particulars de guitarra. I connecta també amb el periodista Salvador Escamilla, qui té diversos programes. Betriu participarà inicialment en un d’ells, Radioscope, que s’emetia a Ràdio Barcelona.
I així connecta amb el moviment de la nova cançó, on comença la seva carrera musical com a cantautora. De fet, canta les cançons de George Moustaki i Brassens –entre d’altres– adaptades al català (de forma que la incorporació del català als grans corrents musicals internacionals li ve d’antuvi). En aquell moment va compartir escenaris amb artistes com Lluís Llach, Raimon, Joan Baptista Humet, Pau Riba i Sisa, entre d’altres.
Gira europea
Posteriorment es va dedicar a la música de ball, entrant a formar part d’orquestres com La Principal de Girona, Atlàntida i Janio Marti. Un temps i una professió que la va dur a actuar per escenaris europeus com Estrasburg, Ginebra, Munic…
“Llavors cantava també en anglès, francès, italià, portuguès…”, explica la terrassenca. Més tard es va incorporar al grup Marfil (que es passaria a anomenar Ivory), amb el que va publicar treballs com “Las canciones de tu vida”, “A Roberto y Julio”, “Después de los 60 los 70”, “Abba & Stevie” i “Ivory contigo”, en aquest cas amb els segells Belter i Horus.
Després d’un parèntesi professional pel naixement del seu segon fill, els darrers anys ha reprès la seva activitat musical cantant estàndards, dels que ha fet un recull d’adaptacions al català i ha inclòs en el disc “Maria Betriu canta estàndards en català”, produït justament pel seu segon fill, el guitarrista Arnau Gil.
