Entre el miracle i el desastre és on viu la flora, en aquesta terra eixuta per la sequera que no vol marxar. Però entre el miracle i el desastre, que canta Oques Grasses, també brota la vida.
Amb una passejada per Can Boada del Pi n’hi ha prou per trobar-se amb el vermell de les paparoles (terrassenquisme del mot “rosella”) i el groc de les ginestes.
Són aquestes darreres plantes les que protagonitzaran -estèticament- la festa de Santa Creu i l’Arbre Maig. Serà aquest diumenge, en la diada que organitza l’Esbart Terrassa des de 1985 a la parròquia de la Sagrada Família (a Ca n’Aurell).
Aquesta festa marca també l’inici de les festes de flors a Catalunya, que a Terrassa tindran continuïtat, entre d’altres, amb la festa del Corpus i les consegüents catifes de flors.
“El dissabte anem els de la colla a buscar la ginesta, que acostumem a agafar dels camps prop del Parc Vallès”, explica Joan Molina, president de l’Esbart. Un cop tenen la collita al camió, tornen al barri i fan els enramats de ginesta amb cordills. “I així guarnim tant l’església de la Sagrada Família com la plaça”, afegeix.
Guarnir la Creu de Terme
No és l’únic element natural -entre l’antropologia i la litúrgia- amb el qual decoren l’espai. “També cobrim la Creu de Terme amb una enramada d’esparreguera, mentre que als peus hi posem clavells, formant una tolla de flors”, explica Joan Molina.
No per casualitat, el groc de la ginesta i el vermell del clavell formen una simbòlica senyera.
Diverses estampes de la Festa de la Santa Creu l’any 2022 / ARNAU ALCALÀ
De fet, durant la dictadura franquista, la ginesta es barrejava amb roselles vermelles per pintar les catifes de flors del Corpus amb els colors de la bandera catalana.
Guarnir les creus de terme també és habitual, en una festa que se celebra el primer diumenge de maig. En el cas de Terrassa, “és aquí on els pagesos venien a beneir el ramat i la collita”, apunta Joan Molina. Blat i bestiar. Potser que, enguany, s’hi afegeixi una pregària perquè plogui i regui el camp.
La vinculació de la flor de primavera amb la cultura popular també ha estat present -en menor mesura- al món de la sardana. Nuri Escudé, presidenta d’Amunt i Crits, explica: “Les flors hi són molt presents al vestuari antic dels sardanistes. A la nostra colla, antigament, es portava faldilla blanca amb una flor lila i les petites duien faldilla estampada”.
El temps de flors i rituals primaverals tindran la seva continuïtat amb la celebració del Corpus (a principis de juny), que històricament tenia molta anomenada a la parròquia del Sant Esperit (divendres) i a la Sagrada Família (diumenge).
Ginesta, a la carretera de Rubí
També era tradicional al barri de Sant Pere, amb la peculiaritat de l’embrancada de façanes. I és que el veïnatge s’apropava al bosc per proveir-se de branques que transportaven en carros i en camions. Tanmateix, és una tradició ja perduda.
Ball de la coca
La festa arrenca a les 10.30 hores, amb les actuacions de colles de cultura popular com els diables, el Drac Baluk, la colla del Bitxo del Torrent Mitger…
I per descomptat, la mateixa colla sardanista. “De fet, Amunt i Crits neix al barri de la Sagrada Família i està vinculada a la parròquia”, explica Nuri Escudé.
Posteriorment (12 hores) es farà l’homenatge a tots els padrins de la festa, des de la seva creació inicial l’any 1952. “Ho fem tot coincidint amb el 75è aniversari d’Amunt i Crits”, afegeix Escudé.
La festa prosseguirà amb el ball de la coca, en el que una núvia negra (gran) simbolitza el traspàs generacional a la núvia blanca (jove). “Mentre es balla, els confits de damunt la coca cauen a terra i la canalla els recull”, puntualitza Molina.
Amb la benedicció de la creu de terme es beneeixen també els pans, que els fa un forn del barri amb el símbol d’una creu a la seva crosta.
Finalment, arrencarà l’eucaristia a l’interior del temple (12.30 hores). La peculiaritat és que els gegants també entren dins. “Deu ser l’única o de les poques esglésies on els gegants tenen permès ballar davant l’altar”, conclou Joan Molina.
