Entrevista a Fofito. Alfonso Aragón (1949) és el darrer patriarca de la dinastia Aragón i el mític programa de televisió “Los payasos de la tele”. Aquest dissabte estrena a Terrassa “Viva el circo”, instal·lat al Parc Vallès (16.30 i 19 hores). Conversem amb Fofito per telèfon, ja que fins al vespre de divendres no va arribar a Terrassa. Ara bé, un cop aterrat, aquí es quedarà durant tot un mes. I és que farà funcions des d’aquest dissabte 29 d’abril i fins al 21 de maig.
Ja havies actuat a Terrassa prèviament? Uf! Abans que tu nasquessis, de segur! Mira, fa quaranta anys van venir el Gaby, el Miliki… I jo també, amb ells. Al principi vam venir per Barcelona, però després vam passar per totes les ciutats metropolitanes. I Terrassa també. Llavors tenia 20 anys, ara en tinc 73.
Té actuacions durant dies seguits… Pernoctarà a la ciutat? I tant! Amb els companys, a les caravanes. Viatjo el dia anterior, i quan em llevo ja estic al lloc on he d’actuar. I mira, debutem avui!
No sembla massa habitual avui en dia, aquest grau de comunitat. Dormir plegats a les caravanes… Abans, tant la meva família, com la meva filla Mónica Aragón i jo, anàvem a hotels. Però un dia, baixant d’Andorra, ens vam menjar totes les corbes. I vaig arribar a l’AVE per anar cap a Madrid tan cansat que vaig dormir tota l’estona. I just en arribar tenia feina. Així que vaig dir: dormim allà mateix i ens estalviem temps. I no vegis quines comoditats tenen les caravanes, eh!
Ha canviat la recepció dels nens? A més pantalles, més problemes de concentració per parar atenció? Ho canvia, sí. Però no té perquè en sentit negatiu. La meva filla, que és molt observadora, ho percep. A veure, avui dia tenen telèfon mòbil. I ha canviat això de què a l’escola el nen estava amb la pilota i la nena amb la Pepa i cosint com li ensenyava la seva àvia. Ara, al pati porten la “tablet”, i a la “tablet” poden llegir fins i tot el diari. I clar, actuen de forma diferent. No és que estigui més espavilats, és que tenen més recursos. La meva neta de 13 anys, per exemple, em dona mil voltes. La següent camada de “Los payasos de la tele” arriba molt bé.
Ara potser s’hauran de dir “Los payasos de Netflix!”… Ha, ha, ha!! Doncs sí! Com canvia tot. Als nens d’ara, els has d’amagar l’acudit, perquè si no, te’l diuen, te’l “xiven”: Ei Fofito, que ara et caurà la galleda d’aigua al cap!”. No es tallen un pèl. És com si sabessin més. Bé, de fet, quan arriben a la carpa del circ, sovint són ells els que porten el telèfon mòbil amb les entrades, les mostren, i ells mateixos s’acomoden. Fixa’t! Per cert, els nens que celebrin el seu aniversari durant els dies que estarem a terrassa, els hi regalem una entrada. Entre que hi ha nens que no tenen possibilitats econòmiques, l’aturada de la covid-19…
Fofito, actuant.
Encara pateixen alguna conseqüència de la pandèmia o han tornat exactament a la mateixa situació de, diguem-ne, el 2019? Ara és el mateix. Al principi van fer la represa de la normalitat amb la meitat de l’aforament. I ens vam adaptar, per descomptat. Després, quan van anunciar que recuperàvem l’aforament complet, algú va cridar: “Visca el circ!”. I així vam decidir batejar aquesta gira.
Què va ser el pitjor d’aquells dies? Probablement, que la gent anés amb mascareta. Perquè clar, llavors no podia veure si estaven rient o no; si somreien o estaven avorrits. Però la meva filla em va dir: “Papa, tu fixa’t en si els brillen els ulls”. I així ho vaig fer.
Sou diverses generacions familiars Aragón, com el vostre públic també és ja intergeneracional. És que encara els ensenyen les cançons a les escoles. I els nens veuen que també la canta el seu pare i el seu avi. Tres generacions. I es demanen: com és que se la sap l’avi? Ha, ha, ha, tots cantem “Susanita”, “La gallina turuleta”, “Había una vez…”
Tenen molta responsabilitat, en l’àmbit pedagògic, del contingut de les lletres. Ja que després esdevenen referents de la canalla… Per descomptat. Mira, també cal corregir el món de les cançons. Per exemple, teníem una cançó que cantava Miliki, que deia alguna cosa així com que la nena escombrava i cosia i el diumenge feia el que li venia de gust. Doncs aquesta cançó, ara, és masclista. Amb els ulls d’abans no ho era, però ara sí, així que hem modificat la lletra.
Per cert, una confessió (i autocrítica personal): M’he tenyit els cabells de ros i com que no em convencia gaire, he anat dient que “semblava un pallasso”, com si fos res dolent… Ha, ha, ha! Bé, als polítics tampoc els agrada que els anomenin pallassos, i en conec molts… En canvi, a mi, em criden pallasso pel carrer i m’aturo i dic: “I a molta honra”. He portat el circ per tots els països que hi ha del Canadà a l’Argentina. I amb la bandera espanyola per davant!
