Quan l’estat rus va llançar la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022, foren molts els ciutadans russos que no van compartir la decisió del seu govern. I no només compartir, sinó detestar fins al punt de voler marxar del seu país. En senyal de protesta.
És el cas d’Ilya Jivoy (1989), qui fins llavors era coreògraf resident al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Els primers bombardejos ho varen trasbalsar tot. “La meva posició és pacifista, en contra de tota agressió”, explica Jivoy des de Terrassa, on es troba durant unes setmanes enllestint “Les quatre estacions”, de Max Richter, a la fàbrica de creació artística de LaFACT.
En l’àmbit professional, la decisió no era menor. Jivoy havia estat guardonat (paradoxalment?) amb el premi “Esperança de Rússia” i ha voltat per multitud d’escenaris internacionals, com ara Gran Bretanya, Alemanya, Suïssa, Geòrgia, els Estats Units…
En l’àmbit personal, tampoc. “Trencar amb la ciutat on has crescut és una decisió difícil. Però ha estat la meva posició com a ésser humà”, explica. A més a més (o potser, especialment per això) part de la família de la seva dona (“o sigui, la meva família”, matisa) viu a Ucraïna.
La decisió fou, doncs, trencar amb la companyia teatral, en la que la seva dona hi treballava com a creadora de vestuari i ell mateix com a coreògraf. “Ara som freelance”, diu sense gaire resignació a la boca.
Un assaig a LaFACT / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Amb base a Amsterdam, hi passarà unes setmanes per Catalunya. I és que el pròxim dissabte 6 de maig estrena “Les quatre estacions”, de Max Richter. Serà amb una actuació a l’escenari de LaFACT Cultural a les 20 hores.
La proposta compta amb 17 ballarins i combina la dansa clàssica amb la contemporània. Una barreja d’estils aparentment arriscada, en la que també hi haurà espai per a la música electrònica, com va reconèixer ahir mateix Ilya Jivoy.
De fet, el coreògraf sostenia que ha tingut temps per a repensar com enfocar un clàssic com “Les quatre estacions”. I és que Antonio Vivaldi crea la seva famosa composició en el decurs del segle XVIII, mentre que Max Richter en fa la seva versió l’any 2012.
Amb Sant Cugat i Reus
Adrià Fornés, director de LaFACT Cultural, va exercir ahir com a mestre de cerimònies en una trobada que també va aplegar Gerald Fannon, de l’Auditori de Sant Cugat; i Josep Margalef, del Teatre Fortuny de Reus.
No debades, es tracta d’una col·laboració entre els tres equipaments. “Aquestes col·laboracions territorials donen sentit als nostres equipaments”, explica Gerald Fannon. Mentre que Josep Margalef afegeix: “Fent aquesta coproducció, augmentem la professionalització del territori, en el sentit de les oportunitats que donem als joves; i racionalitzem la despesa”.
De fet, després de l’estrena a terrassa, es podrà veure el 7 de maig al Teatre-Auditori Sant Cugat i el 26 de maig al Teatre Fortuny de Reus.
