La Fundació Torre del Palau de Terrassa és un d’aquests reductes d’heroïcitats que salven històries col·lectives plasmant-les en llibres. Josep Maria Font i Gillué i el seu grup de voluntaris fa anys que es faixen en la brega editorial, sempre amb Terrassa en el punt de mira de la divulgació de treballs de recerca. Almenys, diu, no perden diners
“El 1997 vam iniciar aquesta iniciativa de publicacions de temàtica local convençuts que no es podien estroncar iniciatives anteriors”. Ja cal omplir el sarró diari cada albada amb quilos d’amor per la cultura i de terrassenquisme per fer el que fa la Fundació Torre del Palau any rere any. Aquest afany de guanyar batalles al temps i a l’oblit, aquesta tremolor per la posteritat, guia el treball d’aquesta institució que, entre altres comeses (solidàries, per exemple), edita cada any llibres sobre Terrassa. Josep Maria Font és l’apoderat de la fundació. En la seva presència de barba blanca subjau aquest misteri de la lletra impresa.
Arriba Sant Jordi i la fundació porta llibres sota el braç. Sí. La freqüència habitual és de dos llibres per any en la col·lecció Àmfora i enguany ja n’hem publicat dos: un que vam presentar dimarts passat, “Història del Gremi d’Instal·ladors de Terrassa i Comarca (1920-2011) i “Joan Rusca i Avellaneda (1886- 1936). La Terrassa escapçada per la Guerra Civil espanyola”, un llibre amb més de 150 fotografies que pot adquirir per 28 euros. En breu, el 29 d’abril, presentarem “Ullastrell a la memòria”. I preparem un més. Li ho avanço: “Royes, l’alcalde absolut”, de Vicenç Batalla. La portada serà molt curiosa. Agradarà.
Una aposta ambiciosa… Som una editorial petita, però no per això menys important. El nostre objectiu és dotar a Terrassa d’una bibliografia enciclopèdica. Portem ja 80 volums editats des dels anys 1990, el primer amb la col·laboració de Diari de Terrassa. Vam començar amb un opuscle, “A toc de pito”, que encara ens demanen. En vam fer una quarta edició! Cal dir, però, que les nostres són de 300, 500 exemplars. També vam fer una segona edició de “22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Terrassa, 225.000 habitants. Tenim el teixit editorial que ens correspon? Conec poc l’activitat dels altres, però el nostre drama és que una ciutat com la nostra no tingui més de 150 subscriptors (sense comptar empreses i institucions), per exemple, a la col·lecció Àmfora. Amb la subscripció, els interessats es comprometen a adquirir els llibres de l’any, amb un 15% de descompte. És una subscripció amb una quantia que mai supera els 45 euros. Però a la gent jove li costa molt fer el pas de la subscripció amb compromís de prosseguir amb ella. Alguns fins i tot argumenten que no tenen espai per a llibres a casa. Els hi demanem, per solidaritat, per cultura, per terrassenquisme, que facin l’aportació anual igualment, per ajudar.
I com s’aguanta això? Amb tossuderia i el gran treball del voluntariat. L’Ajuntament aporta a aquesta tasca 3.000 euros l’any per dos llibres, però en publiquem cinc o sis… Podríem qualificar aquesta tasca de fracàs, però almenys no hi perdem diners. Anem equilibrats, sense estirar més el braç que la màniga.
Així, any rere any. En els primers anys dels ajuntaments democràtics, després de 1979, ens van demanar que assumíssim la responsabilitat de les edicions del que era la Junta de Biblioteques. Ho vam fer i vam arribar als 300 subscriptors, però l’Ajuntament va decidir després fer-se càrrec de les edicions. Però només va publicar quatre o cinc títols, sense garantia de continuïtat. Vam haver de partir de zero un altre cop.
I ja és aquí la diada de Sant Jordi. És ara quan aprofiteu l’esclat de la venda? Per a nosaltres és un moment important, perquè és quan els llibreters ens demanen més exemplars. A més, enguany disposarem de parada pròpia a la Plaça Vella. Allà, davant d’on era el Mesón de los Arcos…
