Què passa el 32 de març? El 32 de març el calendari ens va regalar un dia que no existeix, perquè els protagonistes de la novel·la es puguin conèixer, puguin parlar, i puguin fer una cosa que cada vegada fem menys, que és conversar tranquil·la i llargament, perquè quan conversem, coneixem a la persona que tenim a davant, la mirem als ulls, però també ens coneixem a nosaltres mateixos.
A grans trets, què trobarà el lector a aquesta nova novel·la? Trobarà intriga i passió, una combinació de dos moments històrics, l’any de la gran nevada a París de 2008, i l’any de la invasió alemanya de la mateixa ciutat. I trobarà París, hi trobarà Montmartre i, sobretot, intriga i amor.
Costa ambientar una novel·la en una ciutat en la qual no vius diàriament? No, perquè trio París, no només perquè els alemanys decidissin ocupar-la, sinó perquè la conec bé i, a l’hora de descriure-la, m’és més fàcil. És la ciutat on he passat més nits després de Barcelona, segurament. I, per tant, París és casa meva, també.
La protagonista és venedora de drets literaris internacionals. És un ofici atípic en una novel·la, no? Bé, hi ha gent que s’hi dedica a això. Un dels avantatges de fer novel·les és que pots triar les localitzacions, en aquest cas París, i els oficis dels protagonistes que et vinguin de gust i conec aquest món i m’era més fàcil posar-hi un joc sent venedora de drets literaris internacionals. És un ofici amb aspiracions, a molta gent li agradaria tenir aquesta feina.
Els seus lectors més fidels veuran alguna cosa diferent o segueix la línia de les anteriors novel·les? Espero que vegin l’evolució de l’autor, però la veu, la història i la literatura és la meva.
La idea d’on surt? De les ganes de fer un homenatge al vincle d’amor i complicitat indestructible que hi ha entre àvies i nétes. Tinc una filla, que és filla única i que ha tingut una àvia única, i he vist com han construït la seva relació, els codis propis entre elles i això crec que mereixia una novel·la i és un homenatge a àvies i nétes.
Com sempre es diu, hi ha alguna cosa de l’autor. Sempre, en les històries i en els personatges sempre hi col·loquem de nosaltres mateixos, sense dubte. Tenim imaginació, però no tanta.
Què espera un autor quan publica una nova novel·la? Espero que agradi, que sempre és el mateix que espero, sorprendre per la història i agradar per la manera com ho explico. Si això passa, l’emoció és completa.
La inspiració sempre ve del mateix lloc? La inspiració és un terme romàntic amb el qual crec poc. Per tant, com més treballes, millor surten les coses, com més hores t’hi escarrasses, com més busques l’adjectiu just, la manera de fer el diàleg versemblant, més reeixida és la novel·la.
Està en un nou projecte? No, estic centrat en aquest “32 de març” i explicant aquesta novel·la poble a poble per tot Catalunya.
Com viu un escriptor la diada de Sant Jordi? És el gran dia de Catalunya i fa l’efecte que la Diada autèntica és Sant Jordi.
I com ho afronta? Amb molta il·lusió per retrobar els lectors, després de dos anys de no publicar cap novel·la. I que els que l’han llegida t’expliquin què els hi ha semblat, i els que tenen la il·lusió de regalar-li a la persona estimada aquell dia, un enorme privilegi.
Actualment, hi ha molta gent que escriu i molta competència. Hi ha molta competència, només cal veure la llibreria Cinta la quantitat de llibres i milers de volums diferents de gent que ha pensat en altres històries i explicar-les d’una altra manera. A mi em fa l’efecte que tothom hi té dret, igual que el lector té dret de triar què vol comprar i què vol llegir.
S’ha posat de moda l’autoedició. Hi és favorable? Jo soc liberal al cent per cent, i si algú vol editar el seu llibre i té diners per fer-ho, endavant. Fa molta il·lusió publicar un llibre i no tothom té accés a les editorials i es diu que les editorials potser publiquen massa. Fa il·lusió tenir el teu llibre a les mans.
Com veu la literatura catalana actual? Veig la literatura catalana millor que mai, amb bones històries, molt ben escrites, en gèneres diversos, amb veus noves, amb veterans que han madurat bé i solidificant la seva literatura, i em sembla que estem en el millor moment de la història de la literatura catalana.
Li agradaria escriure en un altre gènere que mai hagi tocat? No m’ho plantejo. Em plantejo explicar històries, no en funció de gèneres. No miro si és d’una etiqueta o una altra.
Les crítiques les suporta bé? Sí, molt bé. Visc a casa amb una crítica de televisió, que està acostumada a argumentar sobre què considera ella sobre les obres dels altres i, per tant, soc el primer que ha d’acceptar-ho, també.
S’esperava el seu èxit com a escriptor? Francament, no. He treballat molt i faig el que bonament puc.
