Cultura i Espectacles

Un Suri que (quasi) ningú no ha vist

Inauguren la mostra amb obres que Floreal Soriguera va regalar a amistats i família i que no s’han exposat en públic

La mostra del Suri es pot visitar a la sala salavedra dels Amics de les Arts, de dimarts a dijous en horari de 18 a 20 hores / ALBERT TALLÓN

Aquets quadres van ser pintats i quasi directament penjats, molt poca gent els haurà vist exposats mai”, explica Vicenç Viñas, gendre de Floreal Soriguera.

I és que la mostra Essencial, una gran retrospectiva a l’obra del Suri, va arrencar dissabte passat amb la primera de les 8 subexposcions. Concretament, la que es msotra a la sala Alavedra dels Amics de les Arts, oberta fins el proper 4 de maig.

“Són quadres que el Suri havia regalat a familiars i a amistats, així que només els han vist els que hagin estat en els espais particulars on estiguin penjats”, afegeix Viñas.

Els dors primers quadres estan pintats els anys 1953 i 1954, sent dels més antics de la present mostra i propis de la seva època de joventut.

També es pot veure un quadre protagonitzat pel Monumento a los caídos, al Passeig. “Però està dibuixat des d’allà on avui és l’edifici de Mútua, però que llavors no estava construït”, matisa Viñas.

Una geografia urbana ben canviada, doncs. I no només per l’aparició de Mútua i la desaparició del noment franquista. També perque a la cantonada entre el carrer Topete i el Passeig, Soriguera va dibuixar la renglera de cases baixes que avui ja no existeix en el seu conjunt. Fins i tot s’aprecia la xemeneia d’un vapor, on tocaria estar -aproximadament- l’escola Tecnos.

La mostra prossegueix amb paisatges naturals, alg´çun bodegó i uns dues pintures relaciones amb el món dels trens.

Passa després als paisatges poprtuaris, nítidament mediterranis. S’hi parecia Ciutadella (pintada l’any 1989), entre llaüts de veles blanques.

El seu darrer quadre

Finalment, s’hi troben dos quadres especialment destacables. Un de pintat durant la pandèmia, l’any 2020. I una altre dibuixat al 2022 i que és l’últim que va pintar en vida.

Tenen la peculiaritat que en comptes d’anar signats amb el tradicional “Suri”, porten una petita fotografia de l’autor mentre ho feia, ja nonagenari.

Amb boina al cap i el pinzell a la ma, és clar.

Un Suri que (quasi) ningú no ha vist
To Top