Quin és el motiu pel qual un nen pot viure l’esport com un entorn hostil? Que li agraden altres nois. O millor dit, que li generi incomoditat (o directament una asfixiant angoixa) que els seus companys se n’assabentin.
“Però l’esport ha de deixar de ser aquest espai hostil i just per això treballem des de la pedagogia i el món educatiu”, explica Víctor Gutiérrez, exwaterpolista del CN Terrassa i un dels primers esportistes d’elit que han fet pública la seva homosexualitat.
De fet, Gutiérrez presenta avui el seu llibre “El deporte como herramienta para la inclusión”, en un acte a la llibreria Abacus (19 hores). En les seves pàgines, Gutiérrez mira pel retrovisor de la seva pròpia adolescència. “Vaig créixer sense referents. Quan tenia 14 o 15 anys, pensava que mai podria arribar a l’esport d’elit”, explica.
De fet, llegint aquí i allà, va conèixer la història de Justin Fashanu. “L’any 1990 va fer públic que era gai i es va acabar suïcidant l’any 1998, de tots els problemes que li havia comportat. Així que imagina’t, com em vaig quedar, si una persona rica i famosa es matava a si mateixa. Et fa por, t’empeny a l’armari”, reconeix Gutiérrez.
Tant és així que el madrileny té una experiència paradoxal a l’esport. “Per una banda, en l’esport vaig trobar l’aprovació en els anys de pubertat, justament quan el meu pare va morir amb 13 anys. Així que va ser com una armilla salvavides, d’un grup que m’acollia”, diu el waterpolista. “Però per l’altra, jo amagava qui era, amagava que era gai. I això em frustrava”, arrodoneix. El yiny i el yang.
D’aquí que Gutiérrez dediqui esforços a la pedagogia en ambients escolars. “Per una integració real, no només LGTBIQ+, sinó també per les dones, les persones racialitzades…”, afegeix.
En política
Una línia paral·lela al seu perfil esportista què, de fet, ha reforçat des de fa any i mig. Precisament, quan el PSOE el va anomenar secretari per les Polítiques LGTBI a nivell estatal. De fet, la presentació d’avui estarà presentada per la regidora i candidata a l’alcaldia del PSC, Eva Candela. “Abans era activista, mentre que ara tinc un gran altaveu, dins el PSOE”, defensa.
Això va comportar, però, la seva marxa de Terrassa. “Vinc de tant en tant, a veure els meus antics companys de l’equip. I també a revisitar el bar on esmorzava, el lloc on anàvem a fer una copa després de jugar el partit…”, conclou.
