Barcelona inaugurava fa quinze dies la reforma de les cases barates del Bon Pastor amb festa grossa. I és que es museïtzava una illa d’habitatges, dins les quals es mostrava l’evolució dels interiors de les cases barates entre el 1929 i el 2017.
Una estrena que ha coincidit en el temps amb l’actualització del nou Inventari de Patrimoni Cultural de Terrassa, que no es revisava des de 1986. I el qual dona major cobertura -entre d’altres- a les cases barates de Cal Maurí (ubicades als carrers del Passeig i de Sant Cristòfol).
Es tracta del que potser és el conjunt obrer més emblemàtic de Terrassa, a causa de la fesomia en reconeixibles amb les seves façanes idèntiques. També és un dels més antics: la seva construcció es va culminar l’any 1873. De fet, enguany es commemoren els 150 anys de la seva inauguració.
El president del Centre d’Estudis històric de Terrassa (CEHT), Marcel Taló, en destacava la seva singularitat, en recent conversa amb Diari de Terrassa: “Disposem d’un gran patrimoni modernista, però és eminentment burgès. Amb l’única excepció de les cases barates de Cal Maurí, que són prèvies al modernisme”.
Patis interiors de Cal Maurí / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Aquest rengle en concret es va aixecar per allotjar-hi els obrers de les fàbriques dels Maurí, família de terratinents que va donar nom al barri de la Maurina, on hi tenien la casa pairal originària, Can Marsans.
I ara, amb l’actualització de l’inventari, que l’Ajuntament de Terrassa va aprovar a mitjans de març, augmenta la protecció tant d’aquestes cases com de 330 elements més arreu de la ciutat.
Prohibit enderrocar
El regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, explica els ets i uts de la nova norma. “L’inventari, fins a aquesta modificació, era una llista. Simplement, t’obligava a fer fotos abans de fer res. Però amb aquesta modificació, l’inventari prohibeix inicialment l’enderroc i obliga a tramitar abans un pla especial, que el privat redacta, però que l’Ajuntament ha d’aprovar”, explica el regidor.
De fet, Caballero enraona la importància que –al seu paper– té el nou inventari: “No s’actualitzava des de 1986. I això significa que, en aquests 37 anys, desgraciadament s’ha perdut una vintena d’edificis que no tocava”.
Així que renovar-lo permetrà evitar la pèrdua de més patrimoni. “Però també és important actualitzar a què li donem valor. És evident que el 1986 no pensàvem igual que ara, el 2023”, sosté.
Bohigas, oblidat
I què valorem ara, que potser abans se’ns escapava? Per una banda, l’arquitectura contemporània, com els Apartaments Roca, projectats per l’estudi del celebèrrim arquitecte barceloní Oriol Bohigas a l’avinguda d’Àngel Sallent (a la Maurina). “És un tipus d’arquitectura que a Terrassa no abunda, d’aquí que li correspongui més protecció”.
I per l’altra, l’arquitectura popular, especialment del primer terç del segle XX. “Aquí entren els quartos de reixa, que potser no tenen tant un valor arquitectònic, però sí un valor paisatgístic, perquè representen la de la Terrassa d’una època”, enraona, “ja que cal preservar la memòria no només de les grans cases burgeses, sinó també de la vida obrera”. Són, també, cartografies sentimentals.
Façanes idèntiques a la renglera / NEBRIDI ARÓZTEGUI
De rutes guiades a fer-se “selfies”
Any 2007. Carlos Ruiz i la seva parella compren una de les cases de Cal Maurí. “Al principi, fins que no vam anar a demanar permís d’obres, no sabíem que tot havia de seguir uns codis de colors, de mantenir la reixa, etc.”, explica Ruiz. “Però ja ens agrada, fa bonic que tot mantingui una estètica uniforme”, afegeix.
Es troben llavors en una casa amb 134 anys d’història, si bé gairebé totes han viscut moltes reformes interiors al llarg dels anys. “No fa sensac
ió de tan antiga, perquè ja estava reformada. Tota manera, encara hi ha la volta catalana, les rajoles hidràuliques…”, explica Ruiz. I a la darreria de la casa, un pati que desemboca en un cobert amb bigues i teules antigues.
Tota manera, la normativa urbanística sí que els va permetre adaptar l’habitatge a les millores climàtiques necessàries.
I què passarà amb les cases de Cal Maurí? Es convertiran en un reclam de la nova onada de turisme industrial, que l’Ajuntament impulsa?
“Quan fan rutes guiades, per Festa Major, passen per aquí i fan aturades”, explica Ruiz. No és descartable, doncs, què arribi el dia que un grup de turistes s’hi faci fotos, davant les seves façanes.
També s’ha instal·lat un plafó, explicant l’origen de les cases, a la cantonada del carrer de Sant Cristòfol. “Quan vam arribar aquí no coneixíem l’origen, però ens vam interessar per conèixer la història d’allà on viuríem”, conclou Carlos Ruiz.
