[Per Joel Codina]
El protagonisme de la proposta per al cap de setmana se l’enduia la retrobada després de tres anys d’aturada obligada, del Pícnic Jazz, però dissabte a la nit, hi havia una cirereta un xic amagada enmig de tant soroll.
L’arribada a la ciutat del trompetista Flavio Boltro habitual del combo del pianista ja desaparegut Micheal Petrucciani acompanyat d’un trio de luxe, com són Chano Domínguez al piano, Martin Leiton al contrabaix i Michael Olivera a la bateria.
Sota el nom de Play Petrucciani proposta que ja va sonar al setembre de l’any passat al Milano Jazz Club de Barcelona, el quartet es presentava a la ciutat i al Festival. El cert és que poc s’ha de dir davant de l’envergadura musical que forma aquest quartet. Les mans de Chano Domínguez, el gadità que des del confinament que viu al Montseny i que ja ha actuat i visitat la ciutat des del 1990 amb una varietat de propostes riques en tots els camps creatius s’amalgamava per primer cop a Terrassa amb la trompeta i els dits de Boltro.
Boltro, torinès, conegut per la seva vinculació amb el combo del pianista francès Michel Petrucciani i que també ha col·laborat amb grans sidemans com Cedar Walton, Freddie Hubbard, Jimmy Cobb o Gino Paoli.
La proposta d’homenatjar a Petruccini, l’home d’un gran cor amb mans i cames, es disparava a Terrassa amb dues composicions pròpies del pianista francès, “Trayning” i “Brazilian Like”, tot seguit el quartet atacava sense pietat dues versions de grans estàndards i músics del jazz com “In A Sentimental Mood” de Duke Ellington on la trompeta de Boltro va començar a brillar encara més del que ja ho portava fent i “I Mean You”, de l’estratosfèric Theleniuos Monk amb un excepcional Chano infligint el seu característic segell de recargolades i martellejants notes.
La nit va transcórrer ràpida a mesura que les notes del combo anaven envaint la Nova Jazz Cava, plena, però no en excés d’un apassionat públic que anava resseguint totes i cadascuna de les accions, floritures i solos que anava proposant el quartet. De vegades, en format a duo, altres a trio per anar jugant entre la bateria d’Olivera, les cordes de Leiton i el piano de Chano.
LLUÍS CLOTET
Dos sets molt marcats amb prop d’una hora de recorregut musical van fer viva la proposta tot esperant l’explosió de la nit que per a un servidor va arribar amb Manhattan, on Chano es va penjar un teclat elèctric al coll i com si d’un guitarrista es tractés es va posar a peu dret tancant el quartet en una rodona musical com si fos un d’aquells “rondos” que sempre li agradaven tant a en Johan Cruijff.
Allà en aquella mena de gola de llop circular, l’explosió va ser màxima amb moments d’autèntica bogeria i psicotisme musical d’aquells que tant agraden a la cava i als malalts de veure circular, individualitzar i col·lectivitzar alhora totes les cascades de notes en forma de cascada que van sorgint i intercanviant-se els diferents músics solistes.
El rondo, es va anar consolidant per tornar al format original de Chano assegut al piano per acabar de reglar la nit amb “My Bebop Tune” que per si encara faltava alguna cosa per veure, va ser la d’acabar per entronitzar les mans i cordes del contrabaix Martín Leiton que va calar foc literalment al certament egarenc, la velocitat, fermesa, potencia, agilitat mostrada per aquest reconegut i inquiet baixista van dur a un bis final amb la interpretació d’un dels grans clàssics que agradaven tant a Petrucciani com a Chano, la indestructible i sempre sedosa, “Bésame mucho”.
En definitiva, un concert majúscul, exquisidament viu i ric amb tot i cadascun dels aspectes oferts. Concís, ple de floritures d’aquelles que agraden, però mai molesten, deixant espai per a tots els músics, sent Chano i Boltro els catalitzadors del joc, per deixar petits pica a pica per Leiton i Olivera, que potser va estar un xic més discret, però que va executar una nit estel·lar com la resta dels seus companys.
L’únic, però de la nit, el posaria amb la percepció que el combo i els organitzadors del Festival, mereixien una entrada i taquilla molt més amplia del que es va viure dissabte d’acord amb la proposta i l’excel·lència musical exposada.
