“Però encara no t’has llegit “Els desposseïts”?” L’ambient encara portava la ressaca de l’1 d’octubre, en aquella primavera de 2018, en la que el segell independent Raig Verd va editar “Els desposseïts” en una edició de tapa dura de tant èxit que, avui, es troba descatalogada.
Va ser un dels “best-sellers” d’aquell Sant Jordi, en els ambients més propers a l’assaig (si bé era una novel·la). Concretament, una narració de ciència-ficció, en la que una llavors desconeguda Ursula K. Legin especulava amb un planeta on els gèneres dels habitants eren duals. El boca-orella havia funcionat.
Aquest divendres, l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, visita Terrassa per presentar “Les dotze direccions del vent”, un recull d’una dotzena de contes de la mateixa autora, amb connexions a tot el seu univers entre utòpic i distòpic, feminista i pacifista.
ursula K. Legin
Ho farà participant del club de lectura que organitza la llibreria Synusia, divendres a les 19 hores a l’Ateneu Candela. “Són contes que estan prologats per ella mateixa, en els quals explica què vivia i sentia en aquell moment, molt en línia amb el seu estil reflexiu i filosòfic”, explica Huerga.
El “boom” de 2018
Tanmateix, l’esclat del fenomen K. Legin no es produeix a Catalunya fins al 2018 i 2019. Mentre que “Els desposseïts” es publica el 1974!
Aquest lapse de temps té l’origen en una anomalia editorial: les traduccions al castellà van ser -diguem-ne- inintel·ligibles i l’autora mai no va penetrar en els cercles literaris, llibreters i polítics del seu moment.
És Raig Verd, amb la seva (preciosa) edició de tapa dura la que llança el fenomen en llengua catalana. Per imitació, els suplements culturals estatals en parlaran llavors de K. Legin (tot i que tímidament). I és que és notori que el mercat català ha creat fenòmens editorials no vistos al castellànic. També ha succeït amb el -quasi- sacralitzat “No diguis res” (Edicions del Periscopi), que al País Basc és del tot desconegut malgrat ser una història sobre el conflicte irlandès, el Sinn Fein, l’IRA, etc.
Ciència-ficció feminista
L’obra de K. Legin entronca amb una tradició de les darreres dècades: dones que escriuen amb un rerefons feminista i que ho fan movent-se entre la distopia, la ciència-ficció, la utopia ambigua… Com podria ser Margaret Atwood amb els seus “El conte de la serventa”.
L’editora i fundadora de Raig Verd, Laura Huerga
“Per les dones, escriure des d’una literatura convencional era difícil, no s’hi identificava. Així que han escrit des dels marges”, explica Huerga. “I han fet servir un gènere que qüestiona la societat actual, el capitalisme contemporani. I per fer-ho, fa recreacions de com pot evolucionar el nostre món”, sosté Huerga.
La dècada de “Black Mirror”
Tanmateix, després d’una dècada en el que la distopia ha arrasat (sobretot en l’audiovisual, amb “Black Mirror” o “Years and Years” com a grans exponents), s’alcen les veus que demanen utopies. “Jo publico molta distopia, m’agrada molt. Però potser no és el que més necessitem ara. Necessitem utopies, somniar amb el canvi. Pensar què és possible, imaginar alternatives reals”, enraona l’editora. Però reconeix que encara no ha trobat el material adequat per publicar.
Ara bé, l’existència d’un gènere no exclou l’altre. Senzillament, potser estem a les portes que la distopia passi el protagonisme a la utopia?
