Gerald Clayton (Utrecht, 1984) actua dissabte a la Nova Jazz Cava (22 hores)., juntament amb els músics Marquis Hill, Logan Richardson, Jeff Parker i Joel Ross.
S’ha suggerit que el concert evocarà la tensió racial que pateixen els negres als Estats Units. Així, és la musicalització del “Black Lives Matter”? En molts sentits, crec que el concert dialoga amb aquest moviment. Jo crec en qualsevol activisme, treball i esforç que mantingui l’esperit de l’alliberament negre. Em refereixo a tots els moviments d’alliberament negres que han existit, perquè tenim una llarga història de lluita drets civils, tant al nostre país com al món. Tant les peces del concert de Terrassa, com el pintor Charles White (que inspiren el concert), com totes les narracions sobre l’alliberament negre… És que estan totes connectades. Totes estan entrellaçades. De fet, crec que segueixen sent molt rellevants, ja que encara avui dia ens enfrontem a les mateixes manifestacions d’injustícia que han existit al llarg de la història.
De fet, el concert és un tribut al pintor Charles White (1918-1979), conegut per les seves il·lustracions relacionades amb el col·lectiu afroamericà. Els ha costat molt aconseguir representar les seves pintures en melodies? Vaig rebre l’encàrrec d’escriure aquesta peça el 2019. I llavors vaig començar a aprofundir en la seva feina. Feia recerca tot asseient-se amb les seves obres artístiques per reflexionar sobre elles, sobre els missatges i els pensaments, les seves filosofies, el seu activisme, el treball que va fer per aixecar la comunitat afroamericana… I després, sobre la seva traducció a la música. No diria que sigui una cosa fàcil de fer. Crec que l’enfocament que prenc és ser un estudiant de qualsevol cosa a la qual estigui retent homenatge. Reflexiono tot el màxim possible i en acabat sec al piano, m’hi assec amb el bolígraf i el paper. Crec que si t’esforces a expressar-te amb la major sinceritat possible… Perquè la resta flueix per si mateix.
Vas néixer als Països Baixos, tot i que vius als Estats Units des de petit. Fer gira per Europa et sacseja, et remou? Hi ha ADN europeu en Gerald Clayton? Sí, vaig néixer als Països Baixos i em vaig traslladar als Estats Units –a Los Angeles- quan tenia només un any. Però tornàvem als Països Baixos durant els estius per visitar la família i els amics. Per tant, sí, definitivament sento una connexió amb Europa. I sempre estic molt agraït per l’oportunitat de visitar tots aquests bells països. Per veure la història, els edificis i les cultures i el seu menjar.
Bona part de la seva família prové de l’àmbit musical. És aquest el motiu pel qual has acabat tu també sent músic? No sé si és la raó, tot i que estic segur que hi té molt a veure. Una de les moltes raons, potser. Vaig estar exposat a la música a una edat molt jove, i això és molt influent. Exposar-se a l’estil de vida que implica la música, veient tot l’amor que existia dins de la comunitat, va ser quelcom molt influent i impactant per a mi a una edat jove. Certament, em va inspirar a seguir la música com a estil de vida.
L’any passat va gravar la cançó ‘Damunt de tu Només les Flors’ i Elegia, dins el disc ‘Bells on sand’, que és una peça del compositor català Frederic Mompou. Com has arribat a la seva figura? Em van presentar a Mompou a través d’un gran amic meu, un meravellós pianista. I em vaig enamorar de la seva música tan aviat com la vaig sentir. Fa 10 o 15 anys que l’escolto quan viatjo, quan soc a casa… L’estudio de prop. Estimo la seva delicadesa, la difusió de les seves veus i la seva sensibilitat harmònica, les boniques melodies. Hi ha alguna cosa en aquesta música que -realment- em parla. Així que em va alegrar molt gravar una de les seves peces.
És la música contemporània, en aquest cas del segle XIX, un bon material per experimentar amb el jazz i els seus límits? Quan utilitzo la paraula jazz, la definició que em ve al cap és la de llibertat. Sense límits. Potencial il·limitat. I allò significa que qualsevol música és un bon material per ser explorat i utilitzar com a plataforma, per tenir-ne una conversa, un diàleg.
Ha treballat amb líders com John Schofield, Charles Lloyd. Què pots aprendre d’ells quan has de dirigir el teu propi projecte musical? Líders com aquests són grans casos de com donar exemple. Es posen al servei de la música nit rere nit. I ho fan amb tanta dedicació i concentració què, realment, et conviden a venir amb ells. Això és una cosa que he après d’ells i em porto també com a líder.
