Si les biblioteques públiques anessin a la Mútua a fer-se una revisió, en sortir de consulta podrien aturar-se a la parada de xurreria La Floresta a per una bossa de “cornes” de porc i menjar-les sense remordiments.
I és que a llegint del balanç de dades fet públic ahir per la regidoria de Cultura, el seu estat de salut és més que correcte.
Després de la catastròfica davallada dels anys de la Covid, el nombre de visites a les sis biblioteques públiques de Terrassa ha recuperat els nivells prepandèmia. “I en alguns casos, l’hem superat de llarg”, afegeix la directora de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Terrassa, Maria Gental.
Al llarg de 2022, han rebut fins a 801.000 visites. “Pràcticament, quatre vegades la població de Terrassa”, explica la directora.
Una dada molt positiva, ja que el darrer any de la vella normalitat (el 2019) es va tancar amb 615.000 visites. De fet, en la dècada dels anys 10, les xifres es movien en paràmetres similars, com els 660.000 de 2018 o els més de 700.000 de 2016. “Però a 800.000 mai havíem arribat”, destaca Gental.
400.000 préstecs
Per contra, el nombre de documents prestats no ha recuperat encara les dades precovid. Sí que milloren respecte a l’any 2021, però no fins l’anterior normalitat. Se situa en 400.000 (entre documents físics, digitals i moviments entre biblioteques).
Així doncs, a què es deu aquest decalatge?
“Ens fa la sensació que les biblioteques s’estan convertint en un lloc de trobada al que la gent ve a fer-hi coses, com ara els clubs de lectura, a les activitats i tallers, a estudiar…”, detalla la regidora de Cultura, Rosa Boladeras.
La biblioteca de Sant Pere Nord / ALBERTO TALLÓN
O sigui, no només un lloc al que anar-hi a buscar un llibre, sinó en el que quedar-hi una estona. I fer-hi algun tipus d’activitat, “per se”. “Les biblioteques són uns dels equipaments més utilitzats per la ciutadania”,explica Boladeras. I fa una defensa aferrissada del seu paper en la societat. “Són una porta d’entrada al coneixement”, diu, “que a més a més enderroquen murs i redueixen desigualtats”. I remata: 2s’han convertit en els altars del nostre segle”.
80.000 carnets
Per una altra banda, el nombre d’usuaris amb carnet ha baixat un 20%, degut a que la Diputació de Barcelona ha actualitzat el cens i ha esborrat els carnets que fessin més de 5 anys sense cap activitat.
“És una mena de neteja necessària, perquè sinó, et dona una base irreal. Ara sabem que som uns 80.000 i a més a més, el nombre de targetes noves que hem fet el 2022 ha estat més gran que el 2021: Unes 5.000, davant les 2.900 de l’any anterior”, recalca Gental.
Parc de Sant Llorenç
Entre les novetats de la xarxa de biblioteques, cal destacar el reforç del Centre de Documentació del parc natural de Sant Llorenç, que ha estat traslladat a la BCT i que acull tot tipus de publicacions relacionades amb la fauna, flora, excursionisme, etc, relacionat amb l’entorn natural.
També es consoliden tant els tallers filosòfics com la Filoteca, amb la Lliga de Debats filosòfics a nivell escolar com la cirereta. “Està clar que en aquest temps que vivim, la filosofia torna a recuperar una gran importància”, enraona Boladeras.
Dit això: potser no convé abusar de les “cornes”. Però és que, ara per ara, llueixen tan bona salut…
