Cultura i Espectacles

L’Enterrament de la Sardina tanca Carnestoltes cridant “a la foguera!”

La Rua Mortuòria va sortir del Raval i va arribar a Vallparadís, on la cultura popular va celebrar l’espectacle / ALBERTO TALLÓN

Dos anys feia que els assistents al Torrent de les Bruixes de Vallparaís no enviaven tots els mals… “A la foguera!”. I és que la Covid havia postergat fins ahir la celebració de l’Enterrament de la Sardina.

La Rua Mortuòria va poder sortir del Raval, i malgrat algunes crítiques “animalistes” d’enguany, amb un carruatge tirat per un cavall. Nans, vídues, els armats, el Bisbe…

Un cop transportat el fèretre fins a Vallparadís (que han vetllat els darrers dies a l’entrada de l’Ajuntament), va arrencar una dramatúrgia estrenada l’any 1994 i dissenyada per Lluís Barón.

El carruatge de la Rua Mortuòria / ALBERTO TALLÓN

I és que tota tradició té un dia en que tot just era novetat. En que es crea. És la Sussietat de l’Embut la que impulsarà l’espectacle en aquell moment primigeni. “Abans es feia poca cosa per tancar el Carnestoltes, de forma que vèiem la necessitat de crear un espectacle. I així, a més a més, anar augmentant el bestiari de cultura popular”, explica l’actriu Rosa Aguado, també membre fundadora.

Els primers anys, l’escenari era la plaça del Rector Homs, que posteriorment passa a l’actual a Vallparadís. Entre els elements més identificables, es troba el personatge de l’Esparver (el bec de la Quaresma), que va dissenyar el propi Barón i que Jordi Grau va reproduir físicament (tal com els personatges dels Quaresmots).

A més, la mateixa Aguado posa veu en “off” a La Pájara, figura clau de l’espectacle. I Carol Ortiz és la melòdica veu dels cants que sonen quan s’acomiada al cel l’ànima del rei Carnestoltes (simbolitzada en uns globus d’aire), amb música de Pep Bonachera.

“D’alguna manera, és crea per fer com la Patum, un intent de formar part del patrimoni cultural”, explica Aguado. De fet, no hi ha cap espectacle similar a Catalunya que tingui lloc pel Dimecres de Cendra, que ara impulsen des de la confraria de La Mascarada (organitzadora del Carnestoltes a la ciutat).

Els versots de Diables van atiar a cop i dret, com també ho va fer el Bisbe amb la lectura del Testament (Tetament del rei Carnestoltes de Tetassa), que sempre afina a l’hora repartir gresca.

I enviant els mals a la foguera, acomiadant el rei Carnestoltes i fent un torrada de sardina… ens hem endinsat avui a la Quaresma.

La Rua Mortuòria / ALBERTO TALLÓN

L’Enterrament de la Sardina tanca Carnestoltes cridant “a la foguera!”
To Top