[Per Ander Zurimendi i Guillem Plans]
Sembles de cal Barata!”, li van dir. I com que no era terrassenc, es va quedar igual. I no va ser-ne conscient que l’acusaven de semblar un nen consentit. “O sigui, com si fos de la rica família propietària de la fàbrica barata, que estava a l’Avinguda Jacquard”, explica Domènec Ferran, exdirector del Museu d’Història.
Tanmateix, el lèxic derivat del món tèxtil té molts paral·lelismes. “A Sabadell es diu ‘Sembles de Cal Turull’, a Sant Cugat de Cal Rocamora, a Matadepera també de Barata, per influència terrassenca. I a Castellar diuen ‘Sembles de Don Pedro’, però pronunciat ‘dun pedru”, explica el filòleg Cesc Prat.
I és que tot el Vallès era ciutat de xemeneies. Així, que, sense ser-ne conscients, quan diem aquestes locucions, amb tota la naturalitat del món, estem homenatjant els nostres avis i la seva manera de mirar el món.
Ho coneixen els joves?
Una altra història és si gaudeix de bona salut . “L’ús social d’aquestes expressions es manté en les generacions a partir de 45 o 55 anys en amunt”, sosté Domènec Ferran. “Però la gent jove, no sembla que les mantinguin”, enraona. Potser cal que algun referent popular de la joventut les comenci a popularitzar, per fer la transmissió de la memòria. Se cerquen “influencers”.
I és que alguns referents són antics. Com ara “anar a toc de pito”, que es reivindica molt a Terrassa, i que no és sinó el títol del llibre de Jacint Morera “A toc de pito i altres coses” (Fundació Torre del Palau, 1999). On es poden trobar aquests versos: “A toc de pito, perd passades, rumia la mostra, repassa la nuada”.
Entre les expressions que ens proposa Domènec Ferran a l’hora de configurar aquest peculiar diccionari, trobem expressions que fan referència als estris laborals.
Com ara “s’ha embolicat la troca” i “tenir llana al clatell”, “tenir mala peça al teler” i “treure la xena de la comuna”. D’altres, fan referència a la part de la fàbrica, com ara “fer safareig” (per la conversa mentre es rentava en aigua).
Antigues fàbriques
Una altra variant són les expressions amb noms propis, com “tenir el cul del Jaumet”, pel personatge popular, de Can Boada, que sempre voltava amunt i avall. O fàbriques, com “ja toca el pito de l’Anònima” (ubicada a Ca n’Aurell, al costat de la Rambla), la ja esmentada “semblar de cal Barata” i “Tots anirem a Can Torrella” (entès com acabar al cementiri).
I d’altres escatològiques, com “ja trona al cul de la majordoma”, com a sinònim de tirar-se pets. La majordoma no era altra que l’encarregada d’una secció de telers.
Rivalitat amb Sabadell
I com sempre, la vella rivalitat amb la ciutat veïna també és present. “Teixint a Sabadell hi deixaràs la pell; teixint a Terrassa sempre seràs un cagarrasses”, apunta Cesc Prat. El filòleg, a més a més, avisa que “sovint pensem que una expressió només la diem nosaltres, quan en realitat també la comparteixen altres municipis”.
Encara més: hi ha expressions derivades del món tèxtil que també s’empren en castellà (com uns “uns tenen fama i altres carden la llana”, “despullar un Sant per vestir-ne un altre” i “anar a tot drap”.
Tant Domènec Ferran com Cesc Prat, que han recollit expressions provinents del tèxtil, ens ajuden a identificar-les i a posar-hi context en el diccionari que trobareu al costat.
De la parla que encara se sent… O que podem fer què se senti!
Lluís Clotet
No perdre passada
Estar molt atent, no deixar passar una oportunitat. Es diu perquè la pinça dels telers feia passada per tramar el teixit.
Ser un bon partit
Ho diem per definir algú que té molt bones qualitats com a possible parella. No té res a veure amb el futbol, sinó amb les partides de llana o cotó de molt bona qualitat.
Ja trona al cul de la majordoma
Tirar-se un pet. La majordoma era l’encarregada de la secció de telers del vapor.
Tenir llana al clatell
Ser talòs, burro. Significat semblant a ‘no filar-hi gaire’. Ús poc habitual en el lèxic actual.
Lligar caps
Establir hàbilment connexions per arribar a una conclusió.
Perdre el fil
Desviar l’atenció d’alguna cosa. Distracció. Perdre el fil d’una conversa, per exemple.
Embolicar la troca
Complicar una situació. La troca és el conjunt de fils en cada faixa de l’ordit.
Anar per llana i tornar esquilat
Ho diem quan algú té les expectatives massa altes i s’endú una gran decepció perquè no es compleixen.
Tenir mala peça al teler
Estar en una situació molt complicada, difícil de resoldre.
Anar a plaça
Anar al Mercat per fer compra.
Semblar de Cal Barata
Actitud pròpia de qui ho vol tot, de nen consentit. Per causa de la rica família propietària del vapor homònim. Exclusivament terrassenca.
Tenir el cul del Jaumet
Anar amunt i avall, com el personatge de Can Boada.
Fil per randa
Explicar una cosa detalladament. La randa és una punta feta de fil gruixut.
Anar a tot drap
Molt ràpidament. Una altra expressió tèxtil amb el mateix significat és “anar com una llençadora”.
Filar prim
Fer aclariments molt precisos, detallats. A vegades, massa i tot.
Cruixir la llana a algú
Castigar-lo. Esbroncar-lo. Molt sabadellenca. Sense ús.
És tot estam
L’expressió ve a dir que “tot té molt bones qualitats”. Estam és un fil de llana pentinada. Expressió perduda molt sabadellenca.
Soroll de telers, soroll de diners
Un negoci que funciona molt bé, que és fructífer.
Tots anirem a Can Torrella
Morir-se. Anar al cementiri.
Uns tenen fama i altres carden la llana
Es diu d’algú que s’endú mèrits quan no és qui més s’ho mereix.
Ja toca el Pitu de l’Anònima
Haver de deixar un fet plaent, per tornar a fer tasques.
Xerrar pels descosits
Parlar massa.
Tocar el voraviu
Molestar, empipar. El voraviu és la ‘vora resistent d’una roba, cosida de manera que no es pugui desfilar’.
Tirar de veta
Gastar excessivament. La veta és el teixit per a cordar.
Mala peça al teler
Poca possibilitat d’èxit, tenir mala ferida.
Ser trau i botó
Ser carn i ungla, cul i merda. Dues persones que estan molt unides. Es fa servir a Sabadell.
Llepafils
Massa escrupolós en el menjar.
Despullar un Sant per vestir-ne un altre
Treure una cosa a algú per donar-la a algú altre que potser en té menys necessitat.
Treure la xena de la comuna
Fer net.
És l’hora de plegar
No està confirmat que provingui del tèxtil, però hi ha fonts que relacionen l’expressió amb l’últim pas abans de marxar de la fàbrica.
