És aquí mateix, “però l’equip de TV3 la va redecorar tant que quasi no es reconeix”, diu amb un somriure Jose Antonio Muñoz, director de la subseu terrassenca de l’Institut del Teatre.
Aquí l’aposta al lector: veure alguns dels tres primers capítols de la sèrie “Bojos per Molière” e intentar reconèixer alguns dels escenaris que s’hi postren. Alerta! Molts són espais del “hub” d’edificis que conformen l’Institut del Teatre al carrer de la Rasa.
Fàcils de distingir són els vestuaris (que a més apareixen a cadascun dels tres capítols), on s’han rodat les escenes on surt la part juvenil de l’elenc. Ara, revisitant els vestuaris en una jornada convencional a la vida de l’institut, són buits i a la vista hi queda poc més que unes botes de seguretat. Fa anys s’hi veien sabates de dansa, però avui en dia els estudis d’interpretació han deixat pas als oficis relacionats amb la tècnica escènica.
Mateixa ubicació de l’escena de l’Elisabet Casanovas / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El recorregut ens porta ara a la cafeteria, on l’actriu sabadellenca Elisabet Casanovas protagonitza algunes de les escenes. Allà hi trobem Fàtima i Alfons, darrere la barra servint esmorzars i dinars. “Quan van venir a fer el rodatge va ser una bogeria. Eren unes 80 o 90 persones i els van preparar el càtering per a tots ells”, recorda Fàtima. “I tot que tenien l’horari molt planificat, de tot d’una et canviaven l’hora de dinar i era una mica bogeria”, explica rient.
Vestuaris a TV3
Vestuari habitualment / NEBRIDI ARÓZTEGUI
A més a més, destaca el “totum revolutum” que va suposar per la vida diària de l’alumnat. “Els estudiants estaven super contents. I això fa il·lusió”, afegeix. I és que rodar una sèrie sobre l’Institut del Teatre a una seu de la mateixa institució és una metanarrativa molt atractiva. Són ells mateixos, però fa 26 anys.
I és que la sèrie s’ambienta durant l’any 1997. Pujolisme i post Jocs Olímpics. “I clar, la nova seu de Barcelona és molt moderna com ambientar-hi la sèrie”, contextualitza José Antonio Muñoz. “Per això, van venir a rodar a algunes de les nostres aules i passadissos, que tenen una estètica més antiga”.
Efectivament, hi ha molta història. L’origen de tot és la fàbrica Catalunya Tèxtil, que té en les voltes modernistes de la plaça Didó (obra de Lluís Muncunill) la seva cirereta. Aquest edifici, però, no és del “hub” teatral (sinó sala d’exposicions de l’Ajuntament).
L’edifici annex, amb les grans vidrieres i miralls, és la seu central de l’escola. Per entrar-hi, al “hall”, cal travessar les plaques de formigó que servien -antigament- com a bàscula de camions.
A algunes classes també s’han rodat escenes de “Bojos per Molière”, com a l’aula amb espatlleres de fusta on els professors passen el càsting d’accés als candidats a alumnes.
El director José Antonio Muñoz / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I la sala de classes de lumínica, que a la sèrie es transforma en el taller de titelles (motor de la trama entre la professora que interpreta l’actriu terrassenca Carme Pla i l’alumna que dona vida Elisabet Casanovas).
És un “collage” d’aules, passadissos i escales, passarel·les entre edificis i terrats amb vista a les voltes modernistes que, perquè no, recorda un Hogwarts del món teatral.
L’edifici Bombers, tancat des del 2019
Al carrer de Gaudí es troba el que es coneix com a “edifici Bombers”, per l’ús històric que havia tingut. En els darrers anys, tanmateix, era part del “hub” d’edificis de l’Institut del teatre i estava connectat amb una passarel·la exterior amb la façana del Teatre Alegria i el bar de l’Alegria. L’any 2019, però van detectar carbonatació a les biguetes i la Diputació de Barcelona va clausurar l’edifici. La sala Maria Plans va quedar sense sortida d’emergència i avui dia no es pot utilitzar legalment per a representacions amb públic extern. Sí que la fan servir, però, per a ús intern.
Sense interpretació, centrat en la tècnica
Fins a l’any 2019, la subseu de terrassa oferia tant estudis tècnics com d’art dramàtic. Tanmateix, la clausura de l’edifici Bombers va fer perdre espais formatius. La Diputació va reconfigurar els espais i va decidir traslladar les classes de 1r curs d’Art Dramàtic que es feien fins llavors a Terrassa fossin traslladades a la seu central de Barcelona. La subseu terrassenca s’especialitzava així en l’Escola de Tècnics, única a Catalunya. Es tracta d’un cicle formatiu de grau superior de dos anys, amb 24 alumnes per curs. I estan dividits en tres itineraris. Per una banda, luminotècnia (entès com el control, tipus de focus, filtres i regulació lumínica). En segon lloc, la línia de so (amb les mateixes competències que la llum, però en aquesta modalitat tècnica).
I finament, la línia de maquinària (amb el moviment de decorats, muntatge d’escenografies… el que abans es coneixia com a “tramoies”).
