Tornaran a sonar les cançons republicanes avui a Terrassa. Serà avui al recital que la terrassenca Esther Lázaro –sota el paraigua de Therkas teatre– oferirà als Amics de les Arts (20 hores). El preu de l’entrada és voluntari, segons taquilla inversa.
Un concert, gairebé cantat “a cappella”, que comptarà amb la col·laboració de Marina Rossell. De fet, Rossell interpretarà temes com “Morir a Rabensbuck” (un camp de concentració alemany específic per a dones), que és una cançó pròpia de Rossell dels anys 80. També cantarà “Jo t’esperaré”, la versió en català del clàssic “J’attendrai”, que ha publicat al seu darrer disc (“300 crits”, 2021).
De fet, aquesta és la fatídica cançó que els nazis van obligar a interpretar als músics al camp d’extermini de Mauthausen, mentre milers de reclusos havien de passar per davant del cadàver del presoner acabat d’executar. Un concert per la mort. Va ser el càstig per cantar-la. Tant us agrada? Vet aquí dues tasses.
Al camp d’extermini
I és que en els camps d’extermini també es cantava, explica la dramaturga, soprano i investigadora terrassenca Esther Lázaro. “I també als camps de concentració francesos”, afegeix. “Es cantava molt ‘a cappella’, o acompanyats d’alguna guitarra… I també s’editaven revistes musicals, de dues o tres pàgines, que s’imprimien dins el mateix camp”, detalla.
Imatge no datada de la Guerra Civil / DT
Alegria en la desgràcia dels camps com la platja d’Argelers i el de Cotlliure (en la Catalunya Nord), com en altres escenaris que avui mantenen la memòria, com la Maternitat d’Elna, el cementiri de Cotlliure, el pas fronterer de la Jonquera… “De fet, segons les lletres analitzades, hi havia diferents formes d’entomar la situació en la qual es trobaven els presos republicans”, diu. I ho explica amb les dues cançons que ella mateixa interpretarà avui vespre. “La primera és una història de revenja, que diu “tornarem” i llavors… La segona, en canvi, és de broma, feta des de l’humor”, enraona.
“Treure-li ferro”
I si l’exili és un dels blocs del concert, l’altre bloc musical són les cançons abans d’entomar el “Camí de la Retirada” pels Pirineus. O sigui, allò que es cantava durant la Guerra Civil. “És increïble com es cantava en moments tan dramàtics, probablement per treure-li ferro”, expressa Lázaro.
Hi sonaran himnes com “Si me quieres escribir” (sobre la defensa de Madrid), “Ay Carmela” (la batalla de l’Ebre) i d’altres, com “Jarama Valley”, “Himno de Mujeres Libres”, “Corrandes d’exili”…
Esther Lázaro
“Però en general, hem buscat fer una tria en la qual es destaqui el paper de les dones”, matisa Lázaro. “I també és un repertori més llibertari que no comunista o republicà en general”, afegeix.
En tot cas, l’únic criteri indestriable era no ser equidistants. “Només cantem cançons republicanes, res de posar exemples del feixisme, com estan fent darrerament alguns museus”, avisa.
Impuls llibertaris
El recital d’avui està impulsat pel Centre d’Estudis Llibertaris Josep Padilla, ubicat al carrer Ramon Llull (130-136). “En l’actualitat apleguem més de 1.500 documents, entre arxius, fotografies, cartells, carnets…”, explica Josep Maria Pi, “d’àmbit polític i sindical”.
Amb especial rellevància a material a l’època republicana i de la guerra. El centre està obert entre setmana de 16 a 19 hores, tant per investigadors com pel públic en general. “Encara tenim molta feina per classificar, perquèencara rebem aportacions de particulars”, afegeix Pi.
