Ballet Clàssic Internacional de la República Txeca
4 febrer, 2023 LaFACT
Direcció: Andrey Scharaev, Producció: Tatiana Solovieva
La 40a temporada BBVA de dansa va oferir a LaFACT el primer clàssic, “La bella dorment”, del tàndem Màrius Petipà (coreògraf) i Txaikovski (músic), basat en el conte de Charles Perrault. L’espectacle va ser interpretat pel Ballet Internacional Clàssic sota la direcció d’Andrey Scharaev i amb producció de Tatiana Solovieva.
La companyia va fer una execució molt correcta, però sense aconseguir aquell punt d’entusiasme que fa que el públic s’aixequi de la butaca amb ulls d’admiració i dediqui llargues ovacions.
“La bella dorment” és un conte moral on el bé acabar triomfant sobre el mal. La història ens fa viatjar cap a un palau on es celebra el naixement de la princesa Aurora. Entre els convidats, hi ha un cor de fades, però una és una bruixa infiltrada i quan s’acosta a la petita, li llença el malefici que es punxarà amb una agulla i morirà. Les altres fades, que ho són de veritat, s’adonen del mal presagi i una d’elles deixa als reis més calmats quan els diu que la princesa renaixerà al cap del temps -cent anys- després de rebre un petó d’un príncep.
/ Lluís Clotet
El ballet es va presentar en una versió reduïda donant més dimensió a les escenes del principi, la festa del naixement, i del final, el casament. La trama que s’inicia amb la malvada bruixa Carabós a dins el palau quasi no té desenvolupament després. En el seu lloc, opta per presentar de seguida la trobada del príncep Desiré amb la princesa endormiscada, a causa de punxar-se amb l’agulla d’una filosa, i la festa dels joves nuvis com a colofó on hi figuren convidats d’altres contes.
Papers femenins
L’adaptació de l’obra va fer la sensació que estava molt pensada per al rol femení i sobretot per les noies que tenien els papers protagonistes.
En aquest sentit, vàrem gaudir de les ballarines escollides per defensar els rols més representatius: Tatiana Nazarchevic, la princesa Aurora; i Elizaveta Savina, Anastasiia Haietska, Alice Tirone, Olga Marcova, Nicole Farazzino i Martina Palinuro, com a fades. Totes elles van demostrar una tècnica depurada i un estil elegant, una gran agilitat i capacitat en el ball de puntes divers i ric, i en l’allau de piruetes escrites per Petipà. I aquí vàrem notar que les ballarines italianes van ser més eloqüents en la seva interpretació que les seves companyes txeques.
/ Lluís Clotet
El ballet va brindar alguns moments deliciosos, com el vals de les flors, i subtils. Com el duet romàntic dels prínceps enamorats. En l’escena de celebració de l’enllaç matrimonial va haver-hi actuacions espectaculars en passos, salts i contorsions, així com també en el “divertimento” de les parelles protagonistes dels contes “La caputxella vermella”, “El gat amb botes” i “L’Ocell blau i la princesa Florina”. La dansa, com un joc, d’aquests personatges ficticis, que formen part del món de la infància, va ser dels més aplaudits perquè va ser expressiva.
En el seu conjunt, la producció de dansa romàntica amb ballarins de primera línia del Royal Czech Ballet i el Ballet de Milà va ser bastant satisfactòria i va compensar algunes carències. Una d’elles, la principal, la falta de connexió que fa vibrar i commoure al respectable del pati de butaques. I també d’altres mancances secundàries com l’escenografia (un decorat amb un palau de fons), que va ser la mateixa durant tot l’espectacle, així com l’espera entreactes de la representació amb el so de la partitura que anava caminant però amb el teló caigut cobrint tot l’escenari.
