Cultura i Espectacles

“Red flags”a l’humor?

Pocs dies després de l’acomiadament de Manel Vidal, el presentador Joel Díez (a la imatge) va dimitir de “Zona Franca”

La professió humorística ha sortit en tromba en defensa del còmic Manel Vidal, acomiadat per la direcció de TV3 del programa “Zona Franca” per un gag en el qual equiparava el PSC amb el nazisme.

No només alguns tòtems en l’àmbit català (com Toni Soler i Sergi Pàmies), sinó també a Terrassa. Fins a cinc humoristes terrassencs coincideixen a defensar el dret de Vidal a fer el polèmic gag.

És el cas d’Òscar Andreu, qui a més treballa a la mateixa cadena afectada. “Des del meu punt de vista, l’únic que s’ha limitat de debò és el dret a la llibertat d’expressió d’un humorista”, explica en declaracions al Diari de Terrassa Que hagi ferit la sensibilitat d’alguns votants del PSC, però, és una “red flag”?

“Afortunadament, per a la societat i, en concret, per a la gent que ens dediquem a la sàtira política no existeix el dret que no t’escandalitzin. Si no, la majoria de persones que ens dediquem a aquest tipus d’humor estaríem en mans de gent amb poder que, ves per on, s’escandalitza per un acudit, per un gag, per un comentari”.

Del mateix parer és Eduard Biosca, qui interpreta el personatge del “Senyor Bohigues” a RAC 1. “La llibertat d’expressió també és saber assumir una ofensa. O sigui, jo també em puc ofendre, per exemple, amb els ninots de Carles Puigdemont, però no passa res. No demanaré que els acomiadin”, sosté Biosca.

De fet, Biosca assegura que cadascú és lliure de considerar si el gag de Vidal és de mal gust o no, però que “en cap cas és il·legal o motiu d’acomiadament”.

El monologuista Elias Torres és contundent: “Amb la política no em tremola la mà”. “La política ha d’estar subjecta a la rialla i a fer-ne befa. Els polítics viuen en una dimensió aliena a la nostra, sense saber les necessitats de la gent. En part, és la política el que ens ha portat a aquesta situació”, diu. Torres situaria la línia vermella a fer broma de col·lectius vulnerables.

Igualment, Oriol Carreras, periodista de Canal Terrassa i presentador d’esdeveniments, també sosté que l’humor no ha de tenir límits, “i tampoc ho tenen altres estats anímics”. I es demana: “Posarem límits al drama, a la capacitat de fer plorar?”. A més a més, Carreras reflexiona: “Quan contractes un equip d’humoristes d’aquest perfil, ja saps a quina lliga estàs jugant. Ho veig una mica absurd”.

També Pol Mallafré, conegut com a “Mockudrames”, s’ha manifestat a xarxes: “Quina merda que encara estiguem així. Suport i escalf a Manel Vidal”, a banda de repiluar diversos missatges de suport d’alters humoristes.

I ara què?

Què caldria fer ara? Buscar un nou presentador per garantir el seu manteniment? O cancel·lar-lo definitivament per evidenciar el conflicte? “Després d’haver fitxat uns irreverents per fer bromes irreverents i fer-los fora per irreverents, fitxaran algú que no sigui gaire irreverent. La pau autonòmica no vol soroll”, conclou Òscar Andreu.

Oriol Carreras hi afegeix: “Potser l’haurien d’anul·lar i crear un altre format. Perquè a mesura que passen els dies, van plegant tots. Ja no serà el mateix”, sosté. Però posa l’èmfasi en que, abans d’acomiadar el col·laborador Vidal, la direcció de la televisió “podria haver prés altres possibilitats” intermitges.

I l’Eduard Biosca fa broma citant l’anomenat “efecte Straisand”: “la visualització ja està feta, el gag està en la retina de tothom, l’ha vist milers de persones! I ara que està tan emmerdat, la veritat és que no veig com solucionar-ho”, enraona.

Amadeu Aguado, en roda de premsa / DT

PSC: “Era un insult i no pas divertit”

El regidor socialista Amadeu Aguado creu que la polèmica s’ha sobredimensionat. “S’hauria solucionat si l’endemà s’hagués disculpat”, sosté. També creu que a un canal privat seria diferent. “Però a un mitjà públic no és el lloc. Tampoc m’agradaria que TVE fes un programa i cada vespre es digués: ‘bona nit i puta Catalunya’”, exposa.

Aguado (qui ha treballat en món de la cultura audiovisual) afegeix: “Si el teu humor molesta més que diverteix, tens un problema”. Per això, creu que el gag sobrepassava els límits i que era més aviat un insult que no pas un acudit. “No era una indirecta, ni un jod de paraules, ni una cuclada d’ull… Era un insult”, sosté.

Preguntat si a cal PSC s’han sentit ferits, es demana retòricament: “Qui no se sent ofès si li diuen nazi?”. I ho contraposa a altres espais d’humor “enginyosos” com “Polònia” (TV3), que si bé “no arriba a un punt de neutralitat, sí que reparteix per tothom i acabes amb un somriure”.

“Red flags”a l’humor?
To Top