L’òpera ha viscut un any 2022 d’impasse a Terrassa. Tanmateix, “l’aturada temporal ens servirà per fer un pas endavant”. Aquest és el vaticini de Josep Maria Casarramona, nou president de l’entitat Òpera Terrassa, amb qui mapegem l’estat de la lírica a la ciutat.
I és que bona part de l’any passat l’han dedicat a refundar l’agrupació, que ara canvia de nom: d’Associació d’Òpera i Sarsuela a Òpera Terrassa.
A banda, la parella impulsora de l’anterior entitat, Manuel Garcia i Carmen Queral, conclouen la seva etapa (de 10 anys) al capdavant. Ara és una junta més coral la que porta la batuta, entre les quals també hi són el tenor Jorge Morata, el baríton Joan Carles Esteve, la cantant Anna Farrés…
El projecte es reencarrila així després que el 2022 no hagin organitzat el seu concert anual més important: l’òpera de producció pròpia que representaven al Teatre Principal.
Atraure els joves
Tanmateix, enguany la recuperen, amb la posada en escena de “La Bohème”, de Puccini. Serà al Principal el divendres 15 i el diumenge 19 de desembre. “Igualment, els dimecres hi haurà un assaig general obert, amb especial èmfasi en atraure joves”, explica Casarramona. “Tot i que fem preus populars per ser òpera, d’entre 45 i 55 euros, són preus que els joves potser no poden –o no volen– pagar”, reconeix, de forma que l’assaig obert serà l’esquer per acostar-los al món de la lírica.
A més, hi haurà sessió de DJ al hall, previ a començar l’assaig, on es mesclaran temes de “La Bohème” en versió tecno.
Casarramona, el dia de la presentació a l’Ateneu Terrassenc / ALBERTO TALLÓN
“Volem que sigui el dia de la joventut, que els resulti atractiu, que no pensin que és un rollo!”, reconeix Casaramona.
De fet, en l’actualitat es poden fer estudis encaminats a l’òpera al Conservatori de terrassa, si bé només una primera part. Després cal seguir estudis a l’ESMUC o a l’escola superior del Liceu (ambdues a Barcelona). La ja esmentada Farrés, com Pau Camero o Mar Esteban, són alguns dels noms emergents terrassencs.
“Hi ha planter, tot i que potser no tant com voldríem”, matisa Casaramona. “Perquè sovint hi ha més cantants que papers; especialment en el cas de les dones, i potser no tant entre els homes”.
Un altre dels objectius de l’entitat per a 2023 és millorar la formació dels cantaires del Cor Òpera Terrassa (que fan l’acompanyament musical de les òperes). “Alguns cantaires en saben molt, però potser no han tingut estudis musicals. Llavors els oferirem reforç de tècnica vocal, de tècnica de lectura…”, explica Casarramona. Actualment, el cor està format per uns 25 cantaires, que assagen setmanalment al local de l’Ateneu Terrassenc, que és l’espai que els fa aixopluc.
El “Don Giovanni” de 2021 / NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Carmen” al juliol
El Cor prepara en col·laboració amb una entitat de Barcelona en una producció de “Carmen”, de la qual hi haurà tres representacions a Terrassa al juliol (en part coincidint amb la Festa Major). A més, l’entitat participarà de la Fira Modernista al maig. També tenen previst programar el seu cicle de concerts d’estiu a l’Ateneu Terrassenc. Ja miren cap al 2024, any en el que podrien produir “La Traviatta”.
Tanmateix, el principal repte, probablement, sigui més intangible: l’econòmic. “L’òpera és deficitària des del naixement, cap al segle XVII, ja que és un espectacle total, que necessita d’un mecenatge”, enraona Casarramona. O sigui, es gasten més diners en la producció del que s’ingressen en taquilla.
D’aquí que ara generin la figura del soci amb quota. A més, hi posaran tot l’esforç en la gestió de subvencions per part de l’Ajuntament de Terrassa.
I conclou: “L’òpera té futur a Terrassa”.
