Aterballetto
15 de gener, 2023. La Factoria Cultural de Terrassa
Directora: Sveva Berti
La companyia italiana Aterballetto va inaugurar aquest diumenge la 40a temporada BBVA de dansa de La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) amb una nota molt alta. La formació, que dirigeix Sveva Berti, va oferir “Dreamers“, un triplet de dansa contemporània amb coreografies d’Ohad Naharin (Batsheva Dance Company d’Israel) i Philippe Krazt i Diego Tortelli, del mateix Atterballetto. L’espectacle ens va transportar cap a una dansa on tot és possible. Les peces es van presentar creatives i originals, i els ballarins (16 a escena) van exhibir una tècnica impecable. El públic va premiar cada obra de la companyia i va dedicar ovacions quan va posar el punt final.
Aterballetto, com deia el títol del seu espectacle, ens va fer somiar cap a un univers oníric. Ens va enlairar cap a un paisatge on l’ésser comunica les seves emocions, el seu estat més íntim. Ho fa sol i en companyia, però res trontolla perquè, a la fi, tot té una unitat.
L’obertura, amb “Secus“, de Naharin, va ser una demostració fabulosa de les potencialitats que té el llenguatge corporal. En aquesta peça, cada gest i moviment del cos (rostre, mans, dits, braços, canells, malucs, ventre, cames, peus) conté una força expressiva admirable. Ens va agradar de “Secus” tota la composició i sobretot el duet de ball masculí per la manifestació que va oferir de tendresa i fragilitat.
La coreografia de Naharin -exemple il·lustrador del seu estil de dansa “gaga” o “escoltar el cos”- ja ens va confirmar que estaven davant d’uns ballarins capaços de superar qualsevol repte amb molta naturalitat i sense necessitat de cap escenografia.
La companyia va continuar amb “O” o “eternitat”, de Philippe Kratz, inspirada en la presentació en primícia de dos robots humanoides que interactuaven entre ells i que va tenir lloc el 2017 a Hong Kong. El duet, format per Clément Haenen i Ivana Mastroviti, va brillar en fer-nos arribar aquesta relació de dos cossos artificials que s’aproximen i estableixen un diàleg de cor i amb el cor davant d’un focus de llum tènue i acompanyats d’una música persistent que va “in crescendo” fins a esvair-se en l’infinit. En aquest joc poètic, vam comprovar de nou com cada un dels membres del cos es manifesta amb una elasticitat i flexibilitat que semblen impossible. L’espectacle es va cloure amb “Shoot me” o “Dispara’m”, del coreògraf Diego Tortelli. La peça proposa llançar una mirada al cos, a la seva expressió, reivindicant la veu individual dins la col·lectiva. En aquesta obra, Tortelli defensa la bellesa del cos amb independència de la seva condició respecte a la comunitat. De nou, els ballarins es van mostrar excel·lents desfent i fent gestos amb el seu cos sobre el qual tenen un domini increïble. L’espectacle d’Aterballeto, companyia de referència a Itàlia i a Europa i més enllà, ens va deixar bocabadats perquè ha aconseguit fer del seu cos un art d’expressió artística lliure, poderós, enèrgic i delicat.
