Cultura i Espectacles

Capital jazzística

El pianista cubà Omar Sosa i el trompetista italià Paolo Fresu, en una actuació conjunta inèdita a Terrassa

Ja són 42 edicions. Torna el Festival Jazz Terrassa, que s’estendrà del dimecres 8 de març al diumenge 26 de març.

Un festival que referma l’orgull local amb festes massives com el pícnic a Vallparadís. I que situa Terrassa al circuit musical català, convertint-la en capital jazzística almenys al març. Més enllà de les fronteres egarenques, també es manté la projecció al Vallès, amb la participació ja confirmada de pobles veïns com Matadepera, Viladecavalls i Vacarisses.

Ara que ja es coneixen els noms dels artistes dels primers quatre concerts (pels quals les entrades ja estan a la venda) en fem un repàs de la mà del codirector del festival, Francesc Soriano.

Omar Sosa i Paolo Fresu

El primer concert internacional suposa l’encreuament de dues figures clau del jazz contemporani: Omar Sosa i Paolo Fresu, qui tracen ponts sonors i conceptuals a “Food” (T’k Music, 2023) per completar la trilogia començada a “Alma” (2012) i “Eros” (2016).

Així com Omar Sosa fa el seu debut a Terrassa, Paolo Fresu ja serà la cinquena vegada que trepitja la ciutat.

“Són els noms més veterans dels que presentem en aquest primer anunci”, diu Soriano. “Tot i que Sosa està establert a Barcelona, deu ser la primera vegada que fan aquest duet plegats. Jo de fet no els he vist junts mai”, afegeix.

La banda sonora d’aquest treball se centra en les sonoritats d’ambients culinaris i de restauració on els sons degudament retallats, equalitzats i en bucle, serveixen de base per les diverses composicions originals del duet.

Gerald Clayton

“White Cities” és el tribut que el pianista d’origen holandès i resident als EUA Gerald Clayton fa al pintor Charles White (1918-1979), artista nord-americà conegut per les seves il·lustracions relacionades amb el col·lectiu afroamericà. De fet, el concert evocarà la tensió racial que pateixen els negres a les principals ciutats dels Estats Units.

“Clayton ja havia visitat Terrassa com a ‘sideman’, o sigui acompanyant un altre músic. Però ara ve amb el seu projecte personal i acompanyat de gent molt jove. Concretament, de Marquis Hill (trompeta), Logan Richardson (saxo), Jeff Parker (guitarra) i Joel Ross (vibràfon). Soriano destaca que Rossa també és un nom molt a tenir en compte, així com tot el quintet: “Són el futur del jazz”.

La seva estrena a Terrassa suposa l’únic concert de l’artista a l’estat espanyol, que també fa parada en països com Àustria, Finlàndia i Bèlgica.

Robin McKelle

El debut de la cantant Robin McKelle (Rochester, EUA, 1976) suposa també un dels primers concerts de presentació a Europa d’un nou treball discogràfic –el novè- dedicat íntegrament a la gran dama del Jazz, Ella Fitzgerald.

“És una vocalista molt versàtil, tant et canta jazz com soul”, diu Soriano. Els talls d’“Impressions of Ella” (2023) són composicions genuïnes de Fitzgerald amb arranjaments molt personals i originals de McKelle que el converteixen en un magnífic disc de jazz contemporani.

Ulysses Owens Jr.

En el cas d’Owens Jr, també ha estat a Terrassa en qualitat de “sideman” Però només en una ocasió i ja fa 12 anys, acompanyant a la bateria el quintet de Kurt Elling.

Owens Jr. torna ara encapçalant la Generation Y, “un quintet de figures emergents coneixedors de la tradició del Jazz i disposats a canviar paradigmes”, els defineix Soriano.

El concert forma part d’una gira europea que passarà per diverses capitals de França, Itàlia o Dinamarca. Ulysses Owens Jr. ha estat el motor rítmic d’artistes tan destacats com Nicholas Payton, Christian McBride, Wynton Marsalis o Joey Alexander. Per a l’ocasió, l’acompanyen un estol de músics extraordinaris: Benny Benack III (trompeta), Erena Terakubo (saxo alt), Luther Allison (piano) i Ryoma Takenaga (contrabaix).

“Apostem per gent que no hagi vingut”

Francesc Soriano avisa que els primers noms són els internacionals, però que després es donaran a conèixer “els de casa i del país”. I avisa: “La gent d’aquí no ha d’estar relegada al Pícnic Jazz o a les places. També als concerts de pagament a la Cava”.
Així mateix, fa una mirada global sobre els criteris per triar els noms de la programació. “Sempre apostem per portar coses que els altres no fan. Gent que no ha vingut mai a Terrassa o ho ha fet pocs cops”, explica. I matisa que no és el mateix que fan “altres festivals” que es repeteixen any rere any. Soriano també matisa que tampoc no porten noms de caixet desmesurat. “A banda que ja ho fan els altres, la dimensió de Terrassa és diferent”. Tenim una edició de 2023, doncs, que “no és ni pitjor, ni millor que l’any passat”. Senzillament, canviant any rere any.
Capital jazzística
To Top