“Mucha mierda, hermano!”. Queda demostrat: No és un mite. “Molta merda”, li contesta l’altre. Escalfen a l’escenari, a cobert de les mirades del públic que comença a entrar a la sala, mentre el teló encara està abaixat. Però intueixen que la gent hi és, darrere la cortina. La remor va creixent.
Uns escalfen, d’altres estiren i n’hi ha que senzillament seuen a terra concentrats. Gracie Marshall i Emma Hörnell, sueca i anglèsa, cadascuna 50% de la Cia Gremma, seuen a terra per continuar enllaçant-se les respectives trenes en una sola, mentre Pol Casademunt puja a l’escala amb la que fa el seu espectacle i assaja moviments.
La galega Marta Iglesias, qui té el repte de dinamitzar la gala, es treu la samarreta amb naturalitat per ajustar-se correctament la petaca de so. De l’anterior samarreta -que no per casualitat diu “Meigas”, com l’embruix circense que corre per les bambolines- passarà a una brusa per combinar amb pantalons de lluentons. Ajustada la petaca i el seu micròfon de diadema, fa proves de so amb els tècnics. “Vaja trasto que són aquests comunicadors”, amolla Albert Fernàndez amb una rialla.
Ritual abans de començar l’espectacle, a teló baixat / A.Z.
Queden escassos minuts i quasi tots tracten de calmar els nervis del directe menjant galetes Príncipe. O senzillament volen berenar. També n’hi ha algun tècnic que torna al camerino a buscar una cigarreta.
“Bah! Fem, el crit o no?!”, diu en veu alta Enric Petit. Els vuit artistes que avui actuaran s’apleguen en un cercle i fan pinya amb les mans. “Ueeee!”, criden alhora que llencen els braços a l’aire. Ep! Una galeta més i alcem el teló!
Enceta el xou Pol Casademunt amb l’escala, mentre la presentadora fa estiraments a terra alhora que se li escapa un “guauuu!” d’alegria quan l’equilibrista borda un dels seus girs. Iglesias és la cola de la gala, la presentadora que dinamitza els entreactes. Així que ha de volar entre peça i peça. Per canviar-se de look, per repassar el diàleg, per ajustar-se l’equip de so…
La peça de Maiol i Francesco va ser, potser, la de caire més poètic / LLUÍS CLOTET
Li seguirà Sofia Nuñez amb el trapezi. Mentrestant, Maiol es mou com un dansarí, per entre bambolines. Camina com a saltets petits i alguna corredissa i no s’arriba a saber si està escalfant o ja és la forma en la que es mou. Quan el seu número ha de començar, sona una música sensual de xiuxiuejos. És llavors quan fan aparició i arrenquen la peça probablement més contemporània i conceptual. Uns equilibris d’aire que necessiten d’una força ingent, com es percep a mesura que avança el número sota l’axil·la de Francesco. També proposen un joc de tendresa al que el públic potser no sempre està avesat quan és entre dos homes, de forma que la peça també sembla impugnar la masculinitat hegemònica.
Don Florez fa malabarisme amb pilotes de futbol, combinat amb una música molt activa i xisposa. Poc abans de sortir a l’escenari munta un petit trípode amb el seu telèfon mòbil, apuntant l’escenari, preparat per a enregistrar l’actuació. Serà l’únic telèfon que es veu entre bambolines, a part del de l’Albert Fernàndez, que escola un smartphone per entre les cortines per tenir imatges de la vetllada.
Gracie Marshall i Emma Hörnell, unides per la trena / LLUÍS CLOTET
Falten per sortit Gracie Marshall i Emma Hörnell, aferrades per la trena del cabell conjunta. Però hi tenen traça i no hi ha cap moment en que una vagi a esquerra i l’altra dreta i puguin fer-se un ensurt. Es mouen etan coordinades que fa l’efecte de ser bessones. I quan acaben la seva peça, queden entre cortines a veure com ho fa la resta de companys. I sense que ningú del públic les vegi, ballen “Pretty Woman” i altres temes que sonen a durant el xou. De fet, ja son tots entre bambolines esperant el final de la gala per sortir a saludar. El més entusiasta és Casademunt, que fins i tot aconsegueix ballar “Hijo de la luna” de Mecano.
Marta Iglesias va fer una actuació de teles / LLUÍS CLOTET
La playlist de la gala es tanca amb un remix de Raffaella Carrá, que artistes i públic ballen juntes. I que fa sentir tothom extasiat d’una gala amb la que enceten l’any escènic.
