El món camina tan accelerat que resulta agosarat fer previsions, sota el risc que allò que hagis vaticinat un dilluns t’hagi caducat pel divendres.
Tanmateix, s’albiren nous debats socials per l’any 2023, així com d’altres els heretarem del 2022 perquè encara porten cua. Fem, una ruta per alguns d’ells de la mà d’Elena Blanco, Alcira Padín (“Alxu!), Maria Cardona (“Eivi”) i Mar Garcia, les llibreteres de Synusia (carrer Montserrat, 136), especialitzada en assaig sociopolític i ubicada a l’altell de l’Ateneu Candela. “Aquestes lectures per al 2023 són un espai per pensar en veu alta”, diu Elena Blanco Soria. “Perquè fer lectures en comú amplia les possibilitats de comprendre”.
De la distòpia a la utopia
Un sentiment cada cop més estès és el cansament amb el boom de les distòpies que hem viscut en la darrera dècada (amb sèries de culte com “Black Mirror” i “Years and years”).
“Hi ha hagut molt de catastrofisme. Però no hi ha un únic futur. Ni un únic món, que a més a més sempre es presenta com l’occidental i que és el que dona la legitimitat del pensament”, explica Alcira Padín Torres, “Alxu”. Precisament aquests dies d’Any Nou ha llegit “Ideas para postergar el fin del mundo”, de Ailton Krenak.
Una altra opció és “Utopía no es una isla”, de l’audaç editora i escriptora Layla Martínez (entès com un catàleg de mons millors que ja han existit).
Emergència climàtica
Precisament Layla Martínez edita el primer número de la revista “Corriente Cálida”, en el que diversos textos debaten sobre com abordar la crisi climàtica. Avui dia es debat entre posicions “colapsistes” (hem creuat una línia vermella) i pragmàtics (encara estem a temps). Hi trobareu articles de l’ecofeminista Yayo Herrero, entre d’altres.
El primer número de la revista “Corriente Cálida” / LLUÍS CLOTET
Auge dels discursos d’odi
El 2023 pot ser el de l’entrada als ajuntaments d’opcions d’ultradreta. Com serà la convivència en aquests àmbits? Serà altaveu dels discursos d’odi? A la petita editorial sabadellenca Proyecto, una parla sobre com desmuntar aquests discursos a “Leia, Rihanna & Trum”. També el bestseller “Antifeixistes”, de Miquel Ramos (Capitan Swing). De fet, Ramos presentarà el seu llibre “Antifascistas” al casal La Tafanera el 26 de gener.
Geopolítica a Ucraïna
Per entendre la guerra d’Ucraïna, (més enllà de cobertures com si d’una retransmissió de futbol es tractés), des de Synusia recomanen “Esta guerra no termina en Ucrania”, de Raúl Sánchez Cedillo. Està editat per la llibreria i editorial Kakakrak, amb qui Synusia manté molta relació.
Resistències a l’algoritme
El desig de construir intel·ligència artificial segueix molt viu a la nostra societat. De fet, l’obertura de ChatGPT ha engegat un procés d’entrenament massiu del sistema de processament de llenguatge natural (NLP). D’aquí que alguns assajos hagin analitzat els desbordaments entre vida humana i artificial. Com ara “Cállate, Alexa”, on aborda específicament petit altaveu que reconeix i entén la major part de la veu humana.
També n’ha parlat la filòsofa Ingrid Guardiola, autora del molt alabat assaig “L’ull i la navalla” (editorial Arcàdia). Una altra línia d’anàlisi més “militant” és la que se centra en les derivades de la nostra dependència del telèfon mòbil. O millor dit: de les xarxes socials. “La nostra atenció ha estat raptada” (Bellaterra), de Na Pai, amb dos anys de vida, és ja un clàssic en català. Més recentment, l’editorial Descontrol ha publicat “Dejuni digital”, de Sergi Onorato. En ambdós casos, es tracen resistències a l’algoritme. Tant per comprendre com ens afecta, com per tenir eines i propostes amb les quals poder fer un ús més sostenible.
Novetat de l’editorial Descontrol / LLUÍS CLOTET
El “burn-out”: la fatiga dels millennials
Molt s’ha escrit en el darrer any sobre l’imperatiu de l’alegria, de la fatiga permanent, el productivisme en les nostres pròpies vides… Probablement, l’assaig més cèlebre ha estat “No siguis tu mateix”, d’Eudald Espluga. Molt relacionat (potser més filosòfic) tenim “Metafísica de la pereza”, de Juan Evaristo Valls Boix.
Unes idees molt connectades amb les columnes de Sergi Picazo a Sentit Crític i (no per casualitat) als darrers dos dossiers anuals d’aquest portal web: “Temps” i “No puc més”. I editat ja fa cinc anys tenim “La sociedad del rendimiento” (Katakrak).
La revolució dels afectes
El que és personal és polític. I les nostres intimitats i budells, també. Així que tot el que envolta l’amor i els afectes (siguin vers la parella o vers les amistats) és susceptible de ser analitzat. I de revisar-nos!
De fet, aquesta línia de pensament viu un esclat en entorns dels moviments socials de Terrassa, de la mà d’autores que han esdevingut icones.
És el cas de la filòsofa Marina Garcés, qui lidera les reflexions al voltant de les interdependències de l’ésser humà, entesos no com una fragilitat, sinó com una potència. En parla al seu més recent “Males companyies” (Galàxia Gutemberg). A l’anterior “Un món comú” (Bellaterra) reivindica la dimensió comunitària dels actes de la quotidianitat.
Llegint Marina Garcés a l’Ateneu Candela / LLUÍS CLOTET
L’amor en temps de Tinder
Aquesta impugnació a la individualitat es pot apreciar també a “La fantasia de la individualidad”, d’Almudena Hernando (Traficantes de sueño), que si bé es va publicar el 2012, manté la seva vigència. També molt crítica amb l’individualisme es mostra Eva Illouz, qui per cert visitarà el CCCB de Barcelona el proper 15 de febrer, en diàleg amb Eudald Espluga). La tesi que Illouz desplega a “El fin del amor” és que en temps d’incerteses com els actuals, ens aferrem a certeses (l’amor clàssic en una zona de confort). Però que en aquesta recerca, que sovint fem a les apps de lligar com Tinder, Grindr i OkCupid, sovint actuem de forma individualista i neoliberal. Consumint cosos.
Una línia en què també es basa Jennifer Guerra a “El capital del amor”. Per cert, que serà presentat a Synusia el proper 21 de febrer per l’activista feminista Georgina Monge (amb perfil a Instagram com @apuntdellibre). I també Lola López Mondéjar a “Vertebrados y invertebrados” (Anagrama). Aquesta revolució dels afectes troba amor en tots els vincles, com reivindica “(h)amor” (editorial Continta me tienes). Per què com deia bell hooks, “més que el mot amor, és el verb estimar”.
Amazon i Glovo
Les empreses de l’anomenat “capitalisme de plataforma” van substituint el comerç tradicional. Tanmateix, els sindicats parlen d’una precarització extrema de les condicions laborals en el sí d’aquestes macroempreses. Alec MacGillis ho aborda a “A l’ombra d’Amazon” (editat per Periscopi).
Vacuna de l’VIH
Després de passar dos anys parlant de la vaccina de la covid, moltes veus dins el col·lectiu LGTBIQ+ s’han alçat per dir que ara toca re-impulsar les investigacions sobre l’VIH. Serà l’any 2023 un any d’avenços? “Els grans optimistes” (Periscopi), és l’aproximació de Rebecca Makkai a l’auge del virus.
