És profecia i ho sap tothom, que deia JV Foix. I s’ha complert! Les partides de quinto a Terrassa han viscut aquest Nadal un autèntic boom, després de dos Nadals condicionats per la covid: l’any 2020 no es van permetre i l’any 2021 calia complir amb estrictes restriccions d’aforament, distància, mascareta, etc.
Un càlcul no exhaustiu dels quintos jugats a la ciutat el primer cap de setmana nadalenc donaria una xifra superior als 3.000 jugadors per cada tarda-nit. El més reeixit ha estat un any més el d’El Social, amb prop de 1.500 participants les tardes de Nadal i Sant Esteve. La cua era tan notòria enguany que no només comprenia el llarg vestíbul de l’edifici (com en altres anys), sinó que sortia al carrer de la Font Vella i pujava fins a tocar amb el del Puig Novell.
Immensa cua a El Social / CEDIDA
“Tanmateix, la rotació és bastant ràpida, perquè hi ha molta gent que s’hi passa a jugar mitja horeta i marxa”, explica Esteve Garrigó, membre de l’organització d’aquest mític quinto. I es mostra feliç de poder recuperar la normalitat: “El Nadal passat vam haver de fer-ho amb les restriccions covid, que implicaven la meitat de l’aforament, mostrar el codi QR de vacunació, anar amb mascareta tota l’estona i la prohibició de menjar i beure”, detalla Garrigó. Ara sembla molt estrany, perquè el cervell humà oblida ràpidament. Però la nit de Cap d’Any de fa 365 dies vam haver de complir el toc de queda i arribar a casa abans de la 1 de la matinada. “I clar, la gent tenia moltes ganes de tornar”, diu.
El següent és l’Sfèric, amb prop de 750 participants en el mític pavelló de bàsquet (escenari dels grans mítings del PSUC en la Transició) de. Joan López també destaca haver tornat a xifres d’assistència prepandèmiques. “Sobretot el dia de Nadal i el de Sant Esteve, que ha estat brutal”, destaca.
El mític pavelló de l’Sfèric: Dels mítings del PSUC en la Transició a multitudinaris quintos / CEDIDA
Al barri de Sant Pere, per la seva banda, destaquen les partides que se celebren al seu casal cívic. Sis llargues fileres de taules muntades de punta a punta, en la que hi cabien 120 persones (a més d’una sala contigua per 20 persones més) en són bona mostra. Fa 15 anys que l’organitza l’entitat cultural La Papallona, de la qual formen part els lloros Pere Amat i David Traver. Aquest darrer, precisament, explica: “Enguany es notava que la gent tenia ganes de tornar al quinto. També hem vist que ens ha canviat una mica el públic aquest any. S’ha passat d’un públic essencialment familiar a un públic molt més de gent jove. Ja ens agrada, però hem de trobar la manera de recuperar aquell primer públic”.
Estrena a La Tafanera
També s’ha quedat petit el nou casal La Tafanera, que ha aglutinat unes 90 persones per cada tarda de quinto. “En total hi hauran passat, en algun moment de les tresvetllades, unes 250 persones”, explica el membre “tafaner” Oriol Frisach. I entre els regals extra, cerveses artesanes i marxandatge del mateix casal. “Estem molt contents amb la gent diversa que ha vingut, perquè hem estrenat el local fa dos mesos i és el primer any que en fem”, conclou Frisach.
El nou casal La Tafanera / CEDIDA
Al cafè antic de La Coral, ara gestionat per l’entitat Prodis, també han fet partida de quinto, amb prop de 200 participants, informa en Cristian. Una partida dinamitzada per la colla sardanista Amunt i Crits.
També ha recuperat el quinto la colla castellera Minyons de Terrassa. El seu president, Jaume Maeso, es mostra molt content. “Quant a assistència, va anar molt bé. I a més, vam barrejar el quinto amb música i festa”. Un “win-win”, doncs, amb unes 70 persones. I ara, el tornaran a fer per Reis.
També hi ha hagut quintos a les entitats veïnals de Can Roca i el Roc Blanc; així com al Centre Excursionista i a l’Ateneu Terrassenc, que augmentarien amb escrueix el càlcul aproximat el·laborat per Diari de Terrassa de 3.000 participants alhora.
Què es canta?
Els lloros del casal La tafanera han estat activistes dels moviments socials que formen part del casal, amb expressions basades en referències polítiques com “La revolució dels barbuts” (el 59), “La guerra civil” (el 36) i “El maig del…” (68).
Al local de la colla de Minyons, en canvi, les expressions són pròpies del món casteller. Frases típiques són pilar de vuit (18) el 2 de 9 (29) i el 5 de 9 (59). Algunes expressions genuïnes dels lloros de Sant Pere són “L’any de la ventada” (14) en referència a la gran ventada del desembre de 2014, el pelat a garrotades (10) en referència a les càrregues policials. També canten la “Parella de guàrdia civils” (41) tot explicant que mentre un està cagant l’altre vigila. De signe polític també s’havia fet referència a “els diputats del PP” (3), significant la representació política actual en el Parlament de Catalunya.
Joan López, a l’Sfèric també apunta que les expressions pròpies de l’Sfèric són “canelons per un tubo” (26); “el que la té més llarga” (29); “per un dia no té sant” (32); “quasi, quasi” (68); “llepa, llepa” (69); “les banderes d’Itàlia” (77); i “la iaia amb bastó” (81).
A El Social, per la seva banda, alguns lloros han fet referència a Messi.
