Inexorablement, les regles del joc han canviat. I la presencialitat és avui dia tot just una possibilitat, i no pas una necessitat ineludible.
Tant és així que la pintora Carmen Gómez Valverde (Terrassa, 1964) participa de la nova exposició virtual de The Holy Art Gallery. Ho fa amb una peça de la seva col·lecció “Assaigs”, amb un quadre en una imatge d’alta qualitat que s’exhibirà a la sala virtual de la galeria londinenca.
“Arran de la pandèmia de la Covid, es va començar a fer aquest tipus de mostres digitals”, explica Gómez Valverde. “Jo al principi no era molt fan, però cal adaptar-se als canvis i pujar-se al carro de les noves tecnologies”, afegeix.
La pintora matisa que, en tot cas, la qualitat per observar l’obra i eventualment comprar-la és molt elevada. “No estàs enganyant ningú, realment es veu el traç perfecte”, diu.
Valverde, al seu estudi / CEDIDA
Així també se superen les limitacions físiques i multiplica els participants. Malgrat això, també hi ha una part expositiva física, a la Oxo Tower de Londres. En ambdós formats, però, es tracta d’exposicions col·lectives. De fet, és la primera exhibició grupal en la que Valverde participa.
Valverde hi participa amb un nou quadre de la seva col·lecció “Assaigs”, 30 quadres de la qual conformaven l’exposició “Moda, art i feminitat” al Museu Tèxtil. Una corrent en la que reflexionava sobre l’impacte negatiu de la moda en el medi ambient, a partir pintures femenines de gran format.
Aquesta nova peça també es la representació de la feminitat, però en aquest cas independentment del gènere. “Recolza la feminitat no només de la dona; és una cara que podria ser pròpia d’un home o d’una dona; o d’una persona trans* en qualsevol dels casos”, explica Valverde.
Estètica andrògina
Una estètica andrògina, amb un regust “warholià”, en el que jugar amb les expressions de gènere. “Els gèneres no ens diferencien tant”.De fet, la col·lecció “Assaigs”, que es va poder veure al Museu Tèxtil al juny de 2022, ja caminava plenament en aquesta línia. “Tant en la dona com l’home, en la moda i al llarg dels segles, des del XVIII fins a l’actualitat. És una pintura de rostres però fets amb molta més llibertat. He trencat, volgudament, amb algunes regles de jo”, explicava aquells dies.
La volta a Europa
La seva participació a Londres és la cirereta a uns darrers 12 mesos molt europeus. I és que Valverde participava, al gener de 2022, de la vuitena edició del Saló Internacional d’Art Contemporani en la Porte de Versailles. I de França a Itàlia, perquè a l’abril del mateix any debutava a la Biennal de Venècia.
“La veritat és que, després que tot s’aturés per la Covid, ara hi ha força projectes i mobilitat”, diu Valverde amb alegria. I amb aquesta connexió Paris-Venezia-Londres, la pintora tira d’orgull local: “Ja ens agrada portar el nom de Terrassa fora d’aquí”.
A Venezia hi participava també amb “Assaigs”, en la mostra de la Fondazione Modigliani del complex monumental de La Pietà. En el cas parisenc, però, l’artista hi presentava un conjunt de retrats d’artistes del flamenc, fruit de l’exposició “Acromias” que va fer en blanc i negre al Palau Ducal de Medinaceli (Sòria) l’any 2018.
Podeu observar aquestes obres i d’altres al seu perfil d’Instagram, @valverdeartist.
