La Factorial Cultural de Terrassa (LaFACT) inaugura aquest divendres l’exposició “El paper” de Romà Vallès, que abraça un centenar de 100 obres sobre paper amb el que explica el seu llenguatge propi i la coherència del seu estil. A través d’aquesta mostra es podrà recórrer més de cinquanta anys de treball que ha fet d’aquest artista un dels puntuals importants del panorama artístic de la segona meitat del segle XX. L’exposició es podrà visitar fins al 19 de febrer a les sales 3 i 4 de l’equipament.
LaFACT Cultural fou el lloc elegit per Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015) per cedir el seu llegat per tal que vetllés per la conservació i difusió de la seva obra. Ara segueix mantenint el compromís vers la recerca, investigació i dinamització de la deixa de l’artista. En complir-se el centenari del seu naixement, l’entitat i la comissió nomenada per impulsar les activitats, organitza un programa d’actuacions per mantenir viva la seva memòria i la seva aportació a la plàstica catalana; un conjunt d’accions que s’inicien a les darreries del 2022, com a tret de sortida, per desenvolupar-se al llarg del 2023 i 2024.
Pertanyent a una generació d’artistes que fou la que reaccionà a la desolació de la Guerra Civil, es va incorporar als nous corrents internacionals i va contribuir de manera decisiva a la renovació de l’avantguarda de postguerra. Fidel als seus criteris i conviccions, es va mantenir lluny de modes amb una posició ferma i coherent que va assumir en una aventura personal i força aïllada. Des d’aleshores, l’artista va aprofundir en l’abstracció en un pols constant amb la recerca i la creació. És, especialment, el traç i la taca, complementant-se amb la matèria i el color, els elements definidors del seu llenguatge que suggereix tant espais microscòpics com macrocòsmics, en mirades obertes d’infinites lectures.
L’exposició “El paper” de Romà Vallès vol destacar la seva contribució cabdal a l’escena contemporània. Des de les entranyes del més pur informalisme, a meitat dels anys cinquanta, quan Romà Vallès manté un estret contacte amb les avantguardes artístiques a París, s’impregna de l’esperit abstracte fins a esdevenir un dels precursors més implicats d’aquest moviment a Catalunya. Però també vol resseguir la seva trajectòria a través de la presentació de 100 obres sobre paper per valorar-la en conjunt i veure globalment quin ha estat el fil conductor que en sí constitueix l’afirmació d’un llenguatge propi i la coherència d’un estil. Especialment, és en el paper on Romà Vallès manifesta la seva llibertat més vital, amb una expressió encara més agitada i vertiginosa.
Pioner de l’informalisme català, Romà Vallès va estudiar un tema i un concepte fins a exhaurir-ne totes les possibilitats i investigar-lo totalment, conformant sèries encadenades en períodes cronològics que van variant la durada dels anys. El seu quefer s’estructura al voltant d’onze sèries que corresponen a uns determinats cicles d’estat interior i d’experimentacions successives. La primera, “Cosmogonies” (1956-1964) manifesta la predilecció per la gestualitat, primer amb una indagació textural i després més propera a l’exploració espacial. Segueix “Collages” (1964-1967), en la que incorpora nous materials i la
presència de l’element figuratiu com a eix central.
A finals dels anys 60 realitza la sèrie “Geometria i Informalisme” (1968-1970) on el valor afegit del collage es canvia per l’element geomètric, del qual explora les possibilitats estètiques i conceptuals. A la geometria se li oposarà una etapa caracteritzada per formes orgàniques: la del “Biomorfisme” (1970-1972). Li segueixen les “Floracions” (1972-1974); unes taques de gran alegria explosiva; els “Nous conceptes” (1974-1979) que suposa una reflexió sobre el concepte mateix de pintura, per seguir amb “Quatre elements” (1978-1982), període en el que el rastre de les pinzellades destaca sobre els grans espais oberts.
Les darreres sèries són “Signes” (1982-1986), “Nous espais” (1987-1998), “Entre segles” (1999-2004) i “Heràclit” (2005-2015) en les que l’automatisme de la pulsió de la mà, els amplis trets que s’entrecreuen sota una organització constructiva, seran les claus envers les quals la seva pintura tanca el cercle i esdevé sòlida i madura, manifestant que el rigor, l’honestedat i l’autenticitat de plantejaments tothora guanyen i s’imposen. I comprovem que, tot i haver passat per molts estadis i per una rica evolució, tots els moments creatius han tingut el mateix punt de partida: bolcar el món introspectiu a la pintura i explicar en cada moment les experiències més íntimes.
