Com és un pessebre de Nàpols? La resposta la teniu al Museu Tèxtil a partir d’aquest dilluns, 12 de desembre, i fins al 2 de febrer. El dissenyador de decorats i vestuaris, Josep Massagué Vendrell, de Barcelona, ens aproparà a l’escenografia nadalenca del sud d’Itàlia en la sala Espai Zero de l’equipament.
L’autor exposa, per tercera vegada, “Un pessebre napolità del segle XXI”, on recrea amb ànima d’artesà un conjunt d’escenes costumistes d’aquella ciutat i les dota d’uns peculiars personatges que vesteixen una indumentària sumptuosament tractada. El pessebre acull el Naixement, així com altres figures estrictament napolitanes que corresponen a personatges i oficis que formen part de la nostra memòria, de les tradicions més arrelades, dels costums més antics…
Massagué explica també perquè hi posa la data del segle XXI. “El meu pessebre, tot i mantenint escrupolosament les tècniques i molts materials de tota la vida, ha pogut ajudar-se dels avenços del nostres dies, tant en materials, pintures, teixits, com en la forma en què els he pogut utilitzar.” En aquest sentit, afegeix que “antigament la seda i la llana teixides a mà eren les robes que es feien servir normalment per vestir les figures. Les fruites, les verdures, els formatges, els embotits, els peixos i els mariscs que formen els bodegons del fruiter, el carnisser o la peixateria, es modelaven amb cera. Avui, aquesta cera ha estat substituïda per les argiles polimèriques, sintètiques. Les pintures a l’oli per les acríliques. … No és doncs un pessebre napolità de museu sinó artesanal”.
Aquesta mostra celebra enguany la tercera edició i s’acompanya de novetats perquè s’emmarca en el 75è aniversari del Museu Tèxtil. Per l’ocasió, Sant Josep i la Mare de Déu podran aixoplugar-se en un portal nou, una “rocca” , com se’n diu a Nàpols que té forma de templet circular grecoromà i que substituirà la cova anterior. També ha afegit la parada del pagès que ven melons i síndries, la castanyera, que ven, a més de castanyes, caramels i anissos, pomes ensucrades i altres llaminadures; i la peixateria.
