La temporada estable de jazz presenta aquest, divendres un dels seus concerts europeus amb dimensió internacional. Torna el saxofonista francès Gaël Horellou per desvetllar el seu nou material, el disc “Organ Power”, que interpretarà en un nou format de trio amb els reputats músics Fred Nadin, a l’orgue, i Raphael Pannier, a la bateria.
“Organ Power” és el cinquè del seu catàleg del segell català Fresh Sound Records de Jordi Pujol Baulenas. El músic explica que el disc desprèn un so fresc i juganer. “Es tracta de composicions de l’herència del jazz dels anys 60 i 70 amb alguns elements més moderns, sobretot en l’aspecte rítmic. Hi ha molt de swing i groove. A mi m’agrada dir que és com un joc, una diversió”.
Gaël presentarà aquest àlbum en un club de jazz que forma part de les seves gires d’arreu del món. “És la setena vegada que actuaré a la Nova Jazz Cava. La primera visita, si no m’equivoco, es remunta al 1997 i la darrera va ser fa sis anys. M’encanta tocar al temple de jazz de Terrassa. És un club amb una dimensió internacional, un escenari molt bonic i un espai molt agradable per al públic”.
El músic i compositor francès és considerat un dels jazzistes de primera línia perquè sempre es marca el repte de sorprendre el públic. Qui el segueixen de prop, expliquen que hi ha alguna cosa que no canvia mai, és la font del seu estil, basat en el llenguatge del hard bop; el seu atac i fraseig aguts. Unes característiques que l’han convertit en un músic respectat tant pels músics com pels seguidors, en paraules del director de Fresh Sound Records, Jordi Pujol Baulenas.
Gaël es va enamorar de la música i de la interpretació de l’entorn familiar. “Jo vaig començar a tocar la flauta de bec de ben petit amb la meva àvia i després va ser a l’escola on vaig fer el pas al saxo. Gairebé va ser una cosa molt natural perquè dels quatre professors que tenia, dos tocaven el saxo, el tenor i el soprano. Em vaig animar a fer un petit concert de saxo per la festa de l’escola i això ja va ser determinant. Tenia 8 anys”.
Amb la decisió presa, va anar enfocant el seu projecte vital i professional cap al jazz i l’instrument de vent. I en aquest camí va escoltar als grans saxofonistes Charlie Parker, Adderley Cannonball, Coleman Hawkins… Els que més l’han marcat són aquelles figures amb les quals ha tingut l’oportunitat de tocar o de recollir una transmissió com ara Steve Grossman, Peter King, Barry Harris, Steve Coleman, Ari Hoenig, Abraham Burton, Jeremy Pelt… I també altres de proximitat com els francesos Luigi Trussardi, Lionel Belmondo, Jean-Michel Pilc.
Gaël, que ha tingut el privilegi de tocar a molts països del món, considera que el jazz gaudeix de bona salut i que, a partir dels anys 60, forma part de la cultural musical mundial. “El jazz és a tot arreu i etern perquè tothom el pot interpretar amb la seva cultura: és una música universal”.
