Crítica de teatre
Obra: “Una noche sin luna” / Intèrpret: Juan Diego Botto
Terrassa ja té una altra data important a preservar en la seva connexió amb el poeta Federico Gacia Lorca. Va ser aquest diumenge 20 de novembre de 2022, el dia en què l’actor Juan Diego Botto va representar l’obra “Una noche sin luna” al Teatre Principal. Botto va fer un homenatge brillant al poeta granadí. S’hi va deixar la pell en evocar fragments de la seva vida i obra, per tal que el públic pogués retrobar-se amb un dels autors més destacats de la Generació del 27. El treball interpretatiu va ser excel·lent perquè abraça tots els registres. I encara ofereix més sorpreses. Botto obre el ventall a més personatges per recrear situacions que el poeta va viure en primera persona. I en tot el passeig aflora una sensibilitat fora mida que fa que actor i espectador se sentin molt a prop i es commoguin.
Botto va brillar en aquesta obra, de la que és l’autor, i així ho va rebre el públic. L’actor va sortir fins a tres vegades a l’escenari per complaure els espectadors que, dempeus, li van dedicar aplaudiments intensos i llargs. El protagonista no es va poder resistir a l’ovació i es va afegir a la sonoritat rítmica. El moment que vàrem viure a la sala va ser màgic. Botto amb el seu Lorca va fer possible que el teatre a la ciutat tornes a revifar com en alguna època passada i obris les ganes de reomplir les sales que tant demana el món de l’espectacle.
En la memòria
L’actor ens va apropar a un poeta que, precisament, va visitar Terrassa en dues ocasions, el mes d’octubre de 1935, mesos abans del seu afusellament l’agost de 1936. Lorca va venir a la nostra ciutat per assistir a l’estrena de “Yerma” amb la companyia de Margarida Xirgu al teatre Alegria (llavors a La Rasa) i per visitar la Seu d’Ègara convidat pel pintor Josep Rigol. En ambdós casos, el poeta va compartir tertúlia als Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
En aquest viatge, constatem que el poeta no es cansa de reivindicar com és d’important la cultura per ser lliure en tots els aspectes de la vida. Lliure per estimar amb independència del sexe, per pensar, per expressar-se. I coneixem com s’implica de jove, a través de la universitat, amb l’impuls de la companyia ambulant La Barraca i després amb l’actriu Margarida Xirgu. I té, per descomptat, més d’un ensurt perquè la seva figura està perseguida i es troba qualsevol excusa per fer cancel·lar les seves representacions. Tampoc serà sant de devoció quan fa entrevistes, xerrades i conferències i recitals poètics. Ell, però, recorre a l’humor i a la ironia per contrarestar aquesta etiqueta de persona “Non grata” que els més reaccionaris li han posat. Reaccionaris que després posaran fi a la seva vida. En aquest sentit, hi ha més d’un passatge en el qual Lorca recita alguns dels seus versos bromejant que no s’entenen perquè estan plens de metàfores per embellir i amagar, a la vegada, el sentiment més pur del pensament i de la identitat.
El viatge per l’univers lorquià de la mà de Botto és fa cada vegada més ric i plaent. De manera molt creativa, l’actor consegueix enllaçar retalls d’obra i vida d’un persona que tenia una gran sensibilitat, volia viure en llibertat. Botto hi posa tota l’ànima i la força en aquesta obra que arriba a cop de rem, a vegades en un mar tranquil i d’altres agitat.
L’actor no deixa aquet rem fins que li prenen de les mans perquè ell, de fet, tenia el desig de ser tan fort i valent com Teseo, el personatge de la mitologia grega que es va convertir en rei d’Atenes, després de superar moltes lluites. Botto-Lorca preparen el vaixell però alguna cosa no va bé i s’han de quedar a port a les fosques. Lorca sempre mirava la lluna i la nit que el van matar no la veure. Fins aquest moment, Botto ens van oferir un univers lorquià amb moltes nits de lluna, de plenitud.
