Javier Sólo prepara les maletes per tornar, com ho fa periòdicament a Terrassa, a la seva ciutat natal. El músic i compositor, establert a Lleida, donarà a conèixer el seu nou disc, “Un buzo en América”. El concert tindrà lloc a la sala Fred Astaire, aquest dissabte (22.30 hores), acompanyat de la seva banda i anuncia que hi haurà sorpreses de músics col·laboradors.
Javier Sólo és el nom artístic de Javier Segura, molt conegut a Terrassa perquè està vinculat al Festival Sam Sam de caràcter solidari i a l’associació Amics d’en Ferran Sans, mestre de l’escola Joan XXIII de les Arenes que va marxar al Senegal per impulsar i treballar en projectes solidaris educatius i culturals.
El músic egarenc també ha traspassat fronteres amb el seu nou disc. “És un treball que podríem qualificar d’internacional perquè s’ha enregistrat entre Espanya i Mèxic. “Ha estat un disc cuinat a foc lent i que m’ha fet gaudir d’un viatge apassionant perquè he travessat l’Atlàntic. Me’n vaig anar a Mèxic perquè volia conèixer els projectes solidaris pedagògics i d’acollida del pare Alejandro García-Durán que també havia estat mestre al Joan XIII de les Arenes. I, en paral·lel, van sorgir les col·laboracions amb grups musicals mexicans”.
Així, doncs, “Un buzo en América” ha comptat amb el tema “La madre que la trajo” amb el grup de fusió integrat per espanyols i mexicans Jenny and The Mexicats. A més, el grup de rock punter a Mèxic que són Los Daniels ha intervingut en els temes “Héroes i Villanos” i “Campo de Minas”. Aquí, el disc ha tingut les aportacions de Fernando Madina de Reicindentes, Rebeca Jiménez, Miguel Àngel Escrivà i Nacho Taboada, entre altres. Sólo defineix el seu nou treball com una fusió de rock actual, suau i contundent, amb ritme llatins. Les melodies abrigallen unes lletres emotives. “Em deixen cantar perquè escric jo. Escric d’ençà que tenia 15 anys. Per expressar el que sento per expressar el que sento. M’agrada ser molt sincer. Jo no interpreto cap personatge dalt de l’escenari”.
La tristesa, font creativa
Assegura que la tristesa és una gran generadora de creativitat encara que sempre intentar posar fre. En aquest sentit, diu que les seves cançons poden començar evocant un desànim, però van evolucionant fins a un final més enèrgic i positiu. També recorre a la crítica social però evitant pinta el desastre. L’artista està entusiasmat amb l’actuació a Terrassa perquè fa temps que no ha fet cap concert. La darrera actuació va ser a la sala The Cavern i molt abans havia estat a la sala del bar-restaurant Tramuntana.
Sólo parla de la música, del rock, amb passió malgrat que reconeix que és una professió que costa de tirar endavant. Explica que el cognom artístic de “Sólo” (es refereix a l’adverbi “solamente”) i que se’l va posar quan va gravar el primer disc en solitari, encara que molt ben acompanyat de 43 artistes, entre els quals estava el terrassenc Litus.
