Crítica de dansa
Coreografia: “Carmen Suite“/ Producció: La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT)/ Intèrprets principals: Giada Rossi, Sergio Bernal i Cristo Vivancos
Estrena: Dissabte, 12 de novembre, LaFACT
Els teatres i auditoris viuen temps incerts. La pandèmia va ser un cop duríssim per les sales culturals i està costant molt que el públic torni a omplir les butaques. És per aquest motiu que celebrem el fet que institucions, com La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) mantingui el seu nivell de programació i que vagi més enllà, com produir un ballet com “Carmen Suite” i amb música en directe a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV).
L’aposta de LaFACT, per l’obra escollida, ja es preveia un èxit i no s’ha equivocat. “Carmen Suite” es va estrenar el cap de setmana, dissabte i diumenge, i el públic la va acollir de manera entusiasta. El ballet va ser interpretat en els personatges principals per tres ballarins solistes de renom com Giada Rossi, Sergio Bernal i Cristo Vivancos. Tots van constatar que tenen un nivell artístic excel·lent i van executar els seus rols amb molta personalitat i qualitat.
Especialment, cal destacar a Giana Rossi, en el paper protagonista de “Carmen”, que va encisar per la seva manera de ballar i d’expressar-se en el drama amorós. Rossi es va mostrar una jove gitana elegant, estilitzada i apassionada. La ballarina va defensar una “Carmen” amb una naturalitat que ens va seduir des del principi perquè ella sola podia omplir tot l’escenari amb el seu moviment.
Aquell fracàs
“Carmen Suite” és una d’aquelles obres que perdura amb el temps perquè té un argument convencional, un triangle amorós, i una música rítmica que atrapa. Parteix de l’òpera de Georges Bizet, composta el 1875, sobre un llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en la novel·la “Carmen”, de Prosper Mérimée. Val a dir que la seva estrena el 3 de març del mateix 1875 a l’Òpera-Còmica de París va ser un fracàs absolut. Tan és així que es regalaven entrades per veure l’espectacle.
Els productors no es van donar per vençuts. L’òpera es va estrenar sis mesos després a Viena i allí va tenir una rebuda a la inversa; va ser aclamada. Bizet, però, no hi va ser a temps de l’èxit perquè havia mort d’un atac de cor abans de l’estiu. Viena va ser el punt de llançament perquè l’obra fos un reclam arreu i fins avui. La “Carmen”, la gitaneta venedora de cigarretes, ha captivat a la pantalla gran ( Carlos Saura i Vicente Aranda, entre altres), i a rellevants ballarines com Maia Plisetkaia, Alicia Alonso, Cristina Hoyos, Sara Baras….
Grans figures seduïdes per un personatge femení i cadascuna se l’ha feta seva. En el cas del ballet de LaFACT s’ha triat la coreografia d’Alberto Alonso que va estrenar el Ballet Nacional de Cuba a L’Havana l’any 1967, poc després que el mateix coreògraf ho estrenes amb el Bolxoi de Moscou. L’espectacle va desenvolupar el seu fil argumental de la noia que és seduïda per un militar i un torero. Ella es reivindica lliure de triar, però a la fi serà la que tindrà el final més tràgic.
Giada Rossi es va endur els aplaudiments més intensos perquè n’és l’estrella. Els ballarins Sergio Bernal i Cristo Vivancos, en uns papers més secundaris, van mostrar també molt rigor en l’execució dels moviments. Tant Bernal, en el paper de Don José, com Cristo, en el del torero Escamillo, van demostrar molta complicitat amb Rossi i van oferir uns duets de gran sensibilitat.
En conjunt, l’espectacle va ser un bon regal per les primeres figures i pels ballarins secundaris i corals que els abrigaven. També va ser un encert els figurins portadors de màscares. Tot plegat semblava un joc amorós de joventut, un divertiment, una celebració amb plena festa taurina. Però la carota cau i s’acaba descobrint que les passions i les gelosies portades a l’extrem són molt perilloses i acaben per fer víctima a l’innocent.