Fa més de 50 anys que dues grans estrelles de la dansa, Maia Pilsetskaia i Alicia Alonso, van ser notícia de manera quasi simultània perquè van estrenar el rol del personatge femení de “Carmen Suite”, del coreògraf cubà Alberto Alonso. Com va sorgir aquesta obra que des de 1967, any de la seva estrena, ha fet la volta al món?
Doncs, va ser un encàrrec de la mítica ballarina russa a Alonso i s’hi va sumar el músic Rodion Schedrín, marit de la Maia, per fer la seva versió sobre la partitura de Bizet. L’estrena a Moscou va tenir tant d’èxit que Alonso, de retorn a Cuba, va triar a la també mítica Alicia Alonso per fer l’obra al seu país.
El públic rus i cubà van ser els primers a veure un ballet ambientat a Espanya, concretament a Sevilla, i que parla d’un triangle amorós entre una noia gitana, un torero i un militar. Res d’especial en l’argument, però si el ball i la música que són plenament captivadors.
La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) s’ha deixat seduir per la “Carmen Suite” i aquest dissabte i demà diumenge presentarà la que és la seva primera producció de dansa. Giada Rossi, Sergio Bernal i Cristo Vivancos, tres figures de l’escena internacional, assumeixen els rols protagonistes del ballet que comptarà amb la música en directe de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) amb direcció de Rubén Gimeno.
El ballarí Sergio Bernal, que interpreta el paper de Don José, defineix “Carmen Suite” com un ballet mestre. “És una obra de gran bellesa i el personatge que interpreto és una meravella. M’he posat en la pell d’un Don José que expressa el seu amor i dolor amb molta sensibilitat. Amb la Giada, amb qui ja havíem ballat algun duet clàssic, ens entenem molt bé. Giada és una ballarina de grans qualitats perquè és polivalent, sensual, atrevida”. Bernal, entusiasmat amb l’obra, considera que Carmen manté tota actualitat. “Cada dia passen històries d’amor i desamor. I a més crec que ballar aquesta peça és una manera de fer homenatge a dues figures excel·lents, que van ser les primeres en interpretar el ballet”.
Bernal balla “Carmen Suite” en un moment dolç de la seva trajectòria premiada i reconeguda en l’àmbit internacional. Fou solista i primera figura de la Compañia Nacional de Danza, on va estar set anys, fins a 2019, quan va decidir emprendre el seu projecte amb Ricardo Cue. “Va ser molt dur perquè al cap de pocs mesos va venir la pandèmia i tots cap a casa. Vaig aprofitar per aprofundir en el projecte. A hores d’ara hem estrenat tres espectacles i la resposta és fenomenal”.
El ballarí, que també el reclamen en ballets i gales, considera que “la dansa té un llenguatge universal amb el qual em permet recórrer el món i enriquir-me d’altres cultures i mirades”. I agraeix a la seva mare que l’apuntés, amb el seu germà bessó, a una escola de flamenc i dansa espanyola, després de veure’l que es movia per casa amb una gràcia innata quan donava els primers passos”.
