Crítica de dansa: Espectacle: “El Salto”. Companyia: Jesús Carmona/ Dissabte, 29 d’octubre, 2022/ La Factoria Cultural (LaFACT)
Ballarins: Jesús Carmona, Ángel Reyes, Rubén Puertas, José Alarcón, Borja Cortés, Joan Fenoll i Daniel Arencibia /Música: Juan Requena, a la guitarra, Manu Masaedo, a la percussió i José Valencia, cantaor.
De nou hem de felicitar a La Factoria Cultural de Terrassa per programar a Jesús Carmona i a la seva companyia. Aquest ballarí, nascut a Badalona, va marxar de jove cap a Madrid i des d’allí va fer el salt professional cap al Ballet Nacional d’Espanya fins que va decidir emprendre el seu propi projecte amb el qual va debutar l’any 2012. Ara, deu anys més tard, hem tingut l’oportunitat de veure’l en directe a Terrassa, amb el seu espectacle “El Salto” i cal dir que ha estat un plaer pels sentits.
Carmona va constatar que és un virtuós del flamenc i que ell sol és capaç d’omplir qualsevol escenari per gran que sigui. És un ballarí hipnòtic, és pura expressió i estètica. El seu ball de flamenc captiva perquè és energètic, vital, elegant. Els seus peus, el seu “zapateado”, t’atrapa. Comença amb un ritme lent que a poc a poc va pujant amb intensitat fins a fer esclatar. És com si passéssim de la pluja suau, de les quatre gotes, fins a la tempesta. I després, el feedback, tornar enrere fins a retrobar la calma. El mateix que passa després del gran xàfec i s’obre el paisatge límpid i endreçat.
Carmona va oferir tot un espectacle. Ell, perquè n’era l’estrella, però els ballarins triats per interpretar “El Salto” van demostrar també un talent artístic de primer nivell. I en la mateixa línia van destacar, en el seu registre, Juan Requena, a la guitarra, Manu Masaedo, a la percussió i José Valencia, al cant. Tot l’elenc masculí per voluntat pròpia perquè la coreografia té com a fil conductor la masculinitat en el ball i Carmona va crear una peça per ser interpretada per homes.
Referències
“El Salto” ens va fer transitar pel rol de l’home en el ball i de la dansa. Va ser com un viatge en el qual el ballarí s’ho pregunta i va observant el paper de la masculinitat en altres cultures. En aquest camí de recerca hi ha gairebé sempre una veu (la del cantaor) que és com si fos el seu altre jo i que actua com la veu de la consciència per separar el bé del mal.
L’obra està plena de referències i simbologies. Fa parada en les cultures antigues on el cos de l’home ja es venerava per la seva bellesa, força i virilitat; en definitiva un estatus que el catapultava com un ésser superior a la dona. D’aquí que la coreografia, sàviament, recorri a utilitzar elements associats a la masculinitat com recrear una competició esportiva.
Però l’home pot ser igual de fràgil o més que la dona. I “El Salto” també s’ocupa d’aquest ésser masculí que lluita per ser un ballarí de clàssic, sense que s’hagi de qüestionar si la seva opció està relacionada en les seves preferències amatòries i sexuals. A l’obra també hi ha dansa clàssica en un gest de rebel·lia, sensible i emotiva i sobretot molt de flamenc, que és l’ADN de la companyia. Un flamenc que ho dona tot perquè és estilitzat i potent. I amb uns ballarins que van a l’una i que són rics en diversat perquè cadascú té el seu físic i la seva expressió. Un aspecte aquest que també defensa la teoria de trencar el motlle del ballarí del cos ideal que sovint es reclama en el món del ball.
La peça és arriscada perquè abraça molts registres i, a vegades, es fa difícil de seguir el discurs narratiu. Però l’aplaudim per innovadora tant en el tema com en el ball. Carmona ha aconseguit posicionar la seva companyia en el flamenc i amb uns ballarins que a hores d’ara ja poden dir que són els seus deixebles. És veritat que hi ha figures úniques, però aquest ballarí d’origen català ha creat una escola que donarà molt de si. El debut de Carmona a la temporada de dansa de Terrassa ha estat un gran encert. Ho celebrem i esperem que retorni per gaudir de la seva creativitat artística i especialment del seu ball enlluernador.
