El premiat “bailaor” Jesús Carmona, nascut a Badalona i establert a Madrid des de fa molts anys, actuarà el dissabte amb la seva companyia, a LaFACT, on presentarà “El Salto”, un espectacle que parla del gènere en el ball i que és fruit d’un llarg procés d’investigació a casa i fora d’ella. El ballarí de flamenc explica que és una obra molt estimada en tant que s’hi barregen moltes coses vitals i professionals. “Aquesta creació va tenir el punt de partida en el moment de saber que seria pare d’un nen. En aquell moment vaig pensar que jo havia de ser un mirall per al meu fill i vaig reflexionar sobre tot el que suposa el rol de la masculinitat”.
Carmona es va posar a treballar i ho va fer amb coreògrafs i ballarins de Londres, Miami i Nova York, aprofitant que la seva companyia estava de gira. En aquest viatge va intercanviar experiències i va conèixer més a fons altres estils de dansa que el van enriquir; des de balls d’arrel tradicional fins dansa més contemporània. Amb tot allò que va aprendre va crear “El Salto” amb la qual fa dos anys que gira amb gran èxit.
Ell mateix explica que és una obra que exposa el tema de la masculinitat sense arribar a cap conclusió. “Jo soc de la generació en què els patrons del sexe femení i masculí estaven molt definits, però ara ja no és així. Ara, tot això ha evolucionat i el patró és una elecció, una tria; ja no té per què anar associat a si neixes dona o home”.
Carmona ha fet un espectacle en què s’ha permès la llicència d’intercanviar rols. “Els ballarins són tots homes amb físic i origen diferent. I al darrere de l’escenari, a la regidoria i producció, tot són dones. Un aspecte aquest bastant singular perquè habitualment és a la inversa. “En dansa clàssica, flamenca, espanyola, els rols de feminitat i masculinitat continuen sent molt definits. No tant en la contemporània, on queda més diluït. Però el resultat em satisfà. Estic rodejat d’un equip fantàstic i cal dir que les dones que tinc en la producció són molt i molt exigents”.
La companyia interpretarà “El Salto” amb la fusió d’estils que ell mateix s’ha anat alimentant al llarg de la seva carrera. “La meva arrel, per naturalesa, és flamenca, però si sumen altres tipologies de dansa que van fins a l’avantguarda I entremig, hi ha danses d’altres cultures i en cadascuna d’elles té un discurs sobre la masculinitat. Per això, a mi m’agrada dir que aquesta obra és un viatge, un aparador, en el que tothom es pot identificar en un moment o altre. I quan dic tothom vull dir home i dona perquè cada sexe juga el seu paper en la relació vers l’altre”.
Trajectòria
Jesús Carmona (1985) va començar la seva formació de dansa als 7 anys i es va llicenciar en dansa espanyola i flamenc a l’Institut del Teatre i Dansa de Barcelona l’any 2003. Després va ampliar la seva formació artística amb mestres de la talla d’Antonio Canales, Manolete, Güito, Mara Magadalena i Eva Yerbabuena, entre altres primeres figures del seu estil de ball. L’any 2006, quan tenia 21 anys, va entrar a formar part del prestigiós Ballet Nacional de España (BNE), on va aconseguir la categoria de primer ballarí va participar com a artista convidat en anys posteriors.
Cinc anys després va decidir abandonar el BNE i emprendre un camí més personal formant companyia pròpia. “Vaig considerar que ja havia complert amb una etapa i que l’havia de tancar i donar pas a les meves inquietuds”. No amaga que el canvi va ser dur, sobretot la primera producció, que va ser “Cuna negra y blanca” (2012). A partir de llavors van venir cinc més fins a la celebrada “El Salto” (2020).
El balanç és més que positiu. “Ho hem assolit i la nostra companyia ja és un nom de referència en la dansa espanyola i en el flamenc. Estic molt orgullós”. Ho expressa amb un to carregat d’entusiasme perquè, a més, fa un temps que no para de recollir premis, un dels últims ha estat el Premi Max al Millor Intèrpret Masculí de Dansa 2022.
Creu que “els guardons serveixen per tenir més notorietat i també més responsabilitat”. I afegeix que és molt afortunat perquè fa el que més li agrada. “El ball és la vida, la meva vida. El ball m’ha donat la família, la llar, la felicitat i el patiment. L’avantatge que tinc és que quan estic trist, faig quatre ‘zapateaos’ i m’ha passat tot”.
L’Oscar de la Dansa
La llista de premis al ballarí Jesús Carmona no és extensa, però són dels més apreciats. L’any 2020 va obtenir el Premio Nacional de Danza a la creació i un any més tard, el 2021, el Premi de la Danse com a Millor ballarí. Aquest últim guardó és considerat l’Oscar de la Dansa en el món. El lliurament es va fer després de la seva actuació en una gala al Teatre Bolxoi, el bressol de la clàssica.
