Crítica de teatre: “Terra baixa” per la companyia El Llop de TV3. Direcció: Àngel Llàcer. La Factoria Cultural de Terrassa (24 de setembre)
Els concursos a la televisió per descobrir talent artístic fa temps que estan de moda i s’han convertit en un dels programes d’entreteniment amb més audiència. Se sap que la pantalla és una gran plataforma i que el rostre que hi surt acaba sent popular i mediàtic. I ho serà més allà on viu perquè els seus familiars i amics també ajuden al fet que sigui més conegut i famós.
En aquest context estava clar que el concurs del programa El LLop de TV3 per representar la clàssica “Terra baixa”, amb direcció d’Àngel Llàcer, triomfaria allà on anés. A Terrassa, el dissabte, van fer dues sessions de l’obra i es va emplenar de gom a gom. L’èxit va ser incontestable com ho ha estat en altres ciutats de la gira que estan fent.
Llàcer ha fet una versió de “Terra baixa” amb una estètica dels nostres dies. Ha preservat el text i ha traslladat l’acció a la bugaderia d’un ressort. La història que conte Àngel Guimerà és universal perquè se centra en el poder i l’ambició de l’ésser humà i, per tant, sempre està d’actualitat. Ara, una altra cosa ben diferent, és si convé canviar l’escenari rural de l’acció que va idear Guimerà per un d’urbà. A qui escriu se li va fer una mica estrany escoltar un text de la força i emotivitat de “Terra baixa” en una bugaderia d’un ressort de luxe.
El muntatge de Llàcer, doncs, ens obliga des de l’inici a fer un canvi de xip i a veure una versió nova de l’obra mítica que no és la que hem vist durant anys. Dels papers protagonistes ens quedem amb l’actor Àlecs Guixà, que encarna el Manelic, el pastor de bona fe traït per l’amo i que l’acaba assassinant. “He mort el llop”, crida en Manelic. I tothom li fa costat perquè matar el llop és alliberar-se d’algú que feia la vida impossible a tothom que tenia al seu voltant. L’Àlecs va defensar el personatge amb molta professionalitat i ens va brindar algun que altre monòleg commovedor.
La bona tria d’aquest actor per interpretar al Manelic és una garantia d’èxit perquè, de fet, és el personatge central del relat. Completen el triumvirat l’Alexandra Olmo, en el paper de Marta, i Pep Carpena, en el de Sebastià, que van estar correctes. També Toni Aguilar, de Terrassa, amb el paper de Xeixa, va convèncer . El públic que va assistir a la primera sessió, a la tarda, va gaudir i va aplaudir molt, reconeixent el treball i l’esforç d’uns actors novells que comencen i s’enfronten a un text que han defensat grans actors professionals. En la memòria més recent tenim al premiat Lluís Homar, que va fer una “Terra Baixa” emotiu i brillant encarnant tots els papers principals.
