[Guillem Plans]
És un dels referents de la ciutat. Exporta el seu terrassenquisme per allà on va. I justament, aquests mesos està triomfant amb les seves cançons a tot arreu. Aquest dissabte a la nit, però, juga a camp contrari. Serà el concert més esperat de la Festa Major de Sabadell.
Com se sent un egarenc sent cap de cartell a Sabadell? Sempre hi ha hagut la conya de la rivalitat i jo mateix la faig sovint. Però més que combatives, són ciutats germanes! Em fa molta il·lusió ser a Festa Major, cada any m’heu tingut als concerts de l’Eix Macià i és un orgull passar de formar part del públic a pujar a l’escenari.
Recordes algun concert, especialment? En recordo un d’Els Catarres. Sobretot perquè després del concert em va deixar la nòvia.
Segur que va ser culpa d’Els Catarres… Havien cantat La porta del cel… Culpa de fer cançons boniques que fan reflexionar sobre la vida…
En menys de quatre anys, la teva carrera musical ha fet un salt vertiginós. Han passat moltes coses: “Operación Triunfo”, Eurovisión, dos discos, tres gires d’estiu, una pandèmia, presentar “Eufòria” i, a partir de setembre, “Got Talent”. Han estat un miler de coses, una bogeria. Fa vertigen, sí.
Quins factors han estat determinants perquè tot això passi? Treballar molt i tenir molta força de voluntat. Soc una persona molt pencaire. I a més, tinc un equip fantàstic, meravellós, que em balla l’aigua.
La teva vida personal també deu haver fet un tomb. Com et sents? Em sento molt afortunat. Comparteixo vida amb la parella, que és cantant i ens entenem en tots els àmbits que compartim, quan algú dels dos ha de marxar una setmana sencera o arriba a les 4 de la matinada. I continuo anant als mateixos llocs de sempre, amb els mateixos amics, tot i que sé que a quines hores no puc anar-hi. Per exemple, a la platja.
Portes bé la pèrdua de l’anonimat? Quan ets artista, vius de la gent. Si em demanen una foto és un reconeixement a la meva feina, i no em desagrada. Però sí que reconec que hi ha situacions més difícils. M’han arribat a demanar una foto a dins de la dutxa del gimnàs, despullat. Potser no és el millor moment. Ara bé, són petites coses que, a l’equilibri de la balança, no pesen més que la resta.
A banda de la música, quins altres camps t’agradaria explorar? He fet teatre i musicals i en algun moment m’agradaria fer d’actor. Però no per ser el Miki, sinó perquè m’ho guanyés i hi encaixés. En una sèrie, per exemple, tot i que el dia hauria de tenir 10 hores més, perquè ara mateix no em dona la vida.
La sensació d’anar massa atrafegat… Genera ansietat? En tinc molta, i no només per la feina, sinó per la meva vida. Però tinc un psicòleg meravellós amb qui ho tracto cada setmana. Estar exposat, no voler baixar de l’onada de la popularitat i viure de la gent, d’agradar i de les seves opinions a vegades pot ser fotut.
Hi haurà segona temporada d’“Eufòria”? No en tinc cap mena de notícia i m’estic posant nerviós! Si n’hi ha i no hi soc, em farà mal. Ha estat increïble, tothom n’ha quedat content i s’ha de repetir, no fotem!
Has trobat el teu mercat musical cantant tant en català com en castellà. Em trobo molt a gust amb el tipus de música que faig i l’idioma amb què canto. Sempre hi haurà gent que hi dirà la seva. Però vaja, jo faig el que m’agrada i em fa feliç.
L’energia i l’optimisme que traspuen les teves cançons són part de la teva personalitat? Ho intento. Ser optimista, tenir força de voluntat i lluitar contra vent i marea. Òbviament, hi ha dies de merda que no pots.
I el romanticisme? Sí, ho soc molt! Amb la parella, la família, els col·legues, els animals… L’amor és el motor per tot, mou el món, més enllà dels sous. Sense amor no faríem res.
