El cicle de jazz a la fresca de la Nova Jazz Cava ofereix aquest dissabte una oportunitat de retrobar-se amb Quico Pi de la Serra, un dels cantautors del país encara en actiu com a compositor, lletrista i músic, i nebot de l’activista cultural i política Paulina Pi de la Serra. El músic presentarà “Cançons de combat”, el seu nou espectacle en gira a partir del disc del mateix títol. El concert aplegarà temes mítics que el veterà cantautor, amb una veu molt personal i acompanyat de la seva guitarra, han caminat al costat de generacions que van viure l’última etapa del franquisme i l’inici de la nova democràcia.
Pi de la Serra explica que interpretarà cançons com “Sento el vent”, “L’escola de la Ribera” -d’Ovidi Montllor-, “Si els fills de puta volessin”, juntament amb altres com “La meva estrella”, “La cultura”, “Merda”, “L’ home del carrer”… Diu que triar, és impossible. “No ho podria fer això. Com se sol dir, totes són filles meves i totes m’agraden. I si poso a una per sobre de l’altra, les altres s’enfadarien. I podria fer una selecció entre les més antigues i les més noves.Tampoc ho faré perquè les d’abans són vigents”.
El cantautor, que pujarà acompanyat de l’harmonicista Joan Pau Comelles, constata que, malauradament, les seves cançons no han perdut gens d’actualitat. “T’adones que parlaves de coses, com la llibertat i la repressió, que són absolutament intemporals perquè en el món continuen plovent les injustícies”. Pi de la Serra s’expandeix: “Jo ja no viuré molt de temps -ja tinc una edat- però hem entrat en una mena d’etapa de supervivència i el pitjor de tot és que no ens han ensenyat com afrontar-ho. I, per tant, només depèn de cada ésser humà i de com actuï”.
El músic parla amb coneixement de causa. “Sempre he viscut al barri de Ciutat Vella de Barcelona. No m’he mudat mai, amb la qual cosa sóc testimoni directe de què passa. És un barri on campi qui pugui. Hi ha una barreja de classes socials, benestants i immigrants. Hi ha molta conflictivitat i misèria, hi ha molta soledat. Aquí, hi ha gent mor sola al seu pis i se sap al cap d’uns dies. Aquesta és la realitat del barri, però també és molt humana. Perquè, al final, s’avança molt en qüestions científiques, en la medicina i menys en les humanístiques. La vida tard o d’hora situa a la persona en la soledat i no sap com procedir i no hi ha manuals d’aprenentatge”.
Més alertes
En aquest sentit, diu que “troba a faltar en la música d’avui més cantautors, intèrprets, que siguin una veu que doni toc d’alerta, avis, anunci com, modestament, hi havia temps enrere. Ara no és parlar del que passa”. I li sap una mica de greu perquè és una mancança que tenim respecte a altres països, com ara la veïna França, de qui la nova cançó es va alimentar. De fet, els cantautors catalans de l’època i van trobar referents i a la inversa.
El concert que farà aquest dissabte en Quico té l’al·licient afegit del seu vincle familiar amb la ciutat. “La meva tieta Paulina va ser una dona molt vital, il·lustrada, intensa i divertida. Sempre la vaig tenir al meu costat i em va fer les primeres cançons (“El Beneitó” i “Les corbates”...) i visitaven la casa on estava que formava part de l’Acondicionament Terrassenc al Passeig Vint-i-dos de Juliol”. El cantant li agrada tornar a Terrassa. “Sempre em vaig endur un bon record de les meves actuacions i vaig tenir la impressió que compartia la meva música i les meves inquietuds amb molt bona gent”
